Preguntes freqüents sobre les Bronquièctasis

Quan tinguis episodis de bronquitis de repetició, caracteritzats principalment per tos, augment de l’expectoració i febre o febrícula. Aquests episodis de bronquitis aguda poden donar-se també en persones amb pulmons sans, però en aquells malalts amb bronquièctasis, són molt més freqüents i normalment es necessiten més dies per a resoldre’ls.

Una prova d’imatge pulmonar, com és el TAC o escàner toràcic, on es veu que el diàmetre de determinats bronquis és més gran de l’habitual.

No. La majoria dels casos són lleus i no necessiten tractament específic. Només es consideren casos greus (menys del 5%) aquells que provoquen que el pulmó no treballi de manera correcta i tingui una insuficiència respiratòria (falta d'oxigen a la sang).

L’edat, l’estat nutricional, la funció pulmonar, l’extensió radiològica, el nombre i gravetat de bronquitis aguda els darrers dotze mesos i la presència o no de bacteris al cultiu d’esput.

En els casos lleus, el seguiment es pot fer des del Centre d’Atenció Primària. Al centre hospitalari es deriven els pacients que presenten una deficient funció pulmonar i insuficiència respiratòria que provoquen moltes bronquitis (més de 3 en un any) i/o on hi hagi una infecció bronquial crònica, que vol dir que hi ha un bacteri viva sempre dins el pulmó.

La hidratació abundant (que afavoreix que la mucositat sigui més fluida) i la realització d’exercici físic i fisioteràpia respiratòria afavoreixen que la mucositat es mobilitzi i disminueixi el risc de tenir una bronquitis aguda.

La majoria de bronquitis són d’origen víric i es resolen sense la necessitat de tractament antibiòtic. Els símptomes que orienten que la infecció és d’origen bacterià són la febre alta mantinguda i la coloració verdosa (o purulència) de l’expectoració. En aquests casos, és necessària una valoració mèdica per decidir si cal o no prendre antibiòtic, el tipus i la durada del tractament. També ho determinarà el cultiu microbiològic de l’expectoració per saber si hi ha bacteris, de quin tipus són i quins antibiòtics són els que l’eliminen.

Només en aquells casos en què es demostri, en diversos cultius microbiològics de l’esput, que hi ha una infecció bronquial crònica (bacteris que persisteixen sempre als pulmons) que provoquen símptomes.

Sí. En tractar-se d’una malaltia respiratòria crònica és recomanable que tots els pacients es vacunin contra els virus respiratoris més comuns, com són la grip i la COVID-19.

La presència de sang en l’expectoració (l’hemoptisi) pot ser un símptoma associat a les bronquièctasis. En molts casos, és degut al trencament d’una petita vena que es troba al bronqui dilatat. No és greu i el sagnat para de manera espontània. En casos on el sagnat no pari, sigui abundant o vagi acompanyat de coàguls, cal acudir a urgències, on es valorarà fer més proves per conèixer l’origen del sagnat i com tractar-lo.