Desenvolupament d'un model predictiu del retard de creixement i preeclàmpsia tardans

La insuficiència placentària tardana (RCIU o PE, >32 setmanes d'embaràs) complica un 10-15% de les gestacions, la seva no detecció representa el 10% dels casos evitables de mort perinatal i augmenta 4 vegades el risc de mals resultats materns i neonatals.

Amb l'estratègia actual, el RCIU tardà es detecta cap a la setmana 36, limitant les estratègies de prevenció secundària i/o tractament i sense identificar els casos amb creixement fetal normal. La PE tardana apareix majoritàriament en pacients sense risc i sovint es diagnostica amb les complicacions associades ja instaurades, dificultant un òptim maneig clínic.

La detecció precoç d'aquelles pacients amb alt risc de RCIU permetria una optimització del maneig i podria reduir un 50% el risc de mortalitat fetal i la detecció de la PE en fase preclínica podria identificar les pacients que es beneficiarien d'una finalització planificada de l'embaràs, reduint a la meitat les complicacions maternes.

L'objectiu d'aquest projecte és integrar diferents paràmetres biofísics (biometries fetals, Doppler fetus-placentari, variabilitat a curt termini de la freqüència cardíaca fetal, funció cardiovascular materna i textures placentàries) i bioquímics (factors angiogènics i proteïnúria) per a crear un algorisme predictiu precoç entre les 27-29 setmanes que millori la taxa de detecció de les pacients en risc i permeti optimitzar el maneig i reduir les complicacions perinatals i maternes, sense generar riscos addicionals per a les pacients incloses en l'estudi. D'entre els paràmetres inclosos, destacar les textures placentàries per ecografia, l'anàlisi automatitzada de les ones Doppler, el registre fetal automatitzat, la funció cardiovascular materna i els factors angiogènics, que s'han mostrat com a potencials candidats per a identificar la insuficiència placentària abans del desenvolupament de les complicacions, en l'evidència científica més recent.