Cisplatí intrapericardíac com a tractament del vessament pericardíac maligne: eficàcia i seguretat

El vessament pericardíac maligne és una complicació potencialment greu de les neoplàsies d'òrgan sòlid (càncer de pulmó i de mama són les causes més freqüents). Aquesta complicació pot conduir a una situació de taponament cardíac, que posa en greu perill la vida del pacient.

En aquestes circumstàncies, és habitual la necessitat de pericardiocentesis diagnòstica i terapèutica i, en casos seleccionats, el monitoratge periprocedimental en una unitat de cures semicrítics/crítics. Si bé en el prèviament descrit hi ha consens en la literatura, no queda clar el paper de la instil·lació intrapericardíaca de quimioteràpia com a tractament local d'aquesta complicació. Aquesta acció terapèutica tindria com a objectiu principal prevenir la recidiva de vessament pericardíac que causés compromís vital del pacient, però no està universalment acceptada i no es realitza en tots els centres.

Addicionalment, segons l'experiència de cada centre, s'utilitza un fàrmac o un altre (bleomicina, tiotepa, carboplatí o cisplatí, entre altres). No existeixen guies específiques de les societats científiques d'oncologia per al seu maneig, excepte descripcions molt succintes en textos dedicats a les urgències oncològiques en general.

A l'Hospital Clínic existeix tradició respecte de la realització de quimioteràpia intrapericardíaca en els pacients amb taponament cardíac que han requerit de pericardiocentèsi terapèutica. En el cas del nostre centre es realitza amb cisplatí, generalment instil·lat a través d'un drenatge pericardíac durant 5 dies consecutius, però mai s'ha avaluat de manera sistemàtica la seva eficàcia i la seva seguretat, motiu pel qual es planteja el present estudi.

L'estudi consistirà en una avaluació retrospectiva dels pacients que han realitzat quimioteràpia intrapericardíaca entre els anys 2009 i 2021, amb intenció d'avaluar l'eficàcia en la prevenció de recidiva de vessament pericardíac i la seguretat del procediment.