Cardioversió elèctrica a Urgències

La fibril·lació auricular (FA) és un motiu de consulta freqüent als serveis d’urgències hospitalaris. Els metges d’urgències han de decidir si inicien tractament, si adopten l’estratègia de control de la freqüència o control del ritme i, en aquest darrer cas, si utilitzen fàrmacs o electricitat. Donat que la gran majoria de pacients són donats d’alta des del servei d’urgències sense intervenció d’altres especialistes, i que de l’actuació realitzada a urgències en pot derivar un o altre pronòstic i una o altra posterior actuació mèdica, és important conèixer tant què és el que es fa amb aquests pacients com el que passa els dies posteriors a l’alta.

Respecte la cardioversió elèctrica (CVE), hi ha buits de coneixement respecte l’anticoagulació en pacients amb risc baix, l’energia més adequada a administrar, la seguretat del procediment i les recidives i reconsultes a urgències.

L’objectiu de l’estudi és analitzar les CVE realitzades a urgències els darrers 5 anys en pacients amb FA, conèixer-ne l’eficàcia i la seguretat, i els factors relacionats amb eficàcia i seguretat per identificar possibilitats de millora. S’inclourà a tots els pacients que consultin per FA a urgències i als quals se’ls realitzi una CVE o se’n programi una. S’analitzaran dades socio-demogràfiques i clíniques, eficàcia (ritme sinusal a l’alta i als 3 mesos de seguiment) i seguretat (absència de complicacions del procediment, i d’embòlia, hemorràgia, insuficiència cardíaca o mort als 3 mesos). S’utilitzarà el paquet estadístic SPSS. S’utilitzarà la prova de Cox i s’aplicarà un model multivariant que inclogui les principals variables d’interès per determinar l’associació a les variables d’eficàcia i de seguretat.