L’Hospital Clínic-IDIBAPS coordina el projecte europeu LIVERSCREEN, finançat pel programa Horizon 2020 de la Unió Europea amb 6 milions d’euros. L’objectiu és avaluar el potencial d’una tècnica no invasiva, l’elastografia hepàtica, en el cribratge de les malalties cròniques del fetge en la població general. La reunió d’inici del projecte s’ha celebrat aquest dilluns a Barcelona.
El coordinador del LIVERSCREEN és el Prof. Pere Ginés, cap del Servei d’Hepatologia de l’Hospital Clínic, del grup Malalties cròniques del fetge: mecanismes moleculars i conseqüències clíniques de l’IDIBAPS i catedràtic de Medicina de la Universitat de Barcelona. En aquest projecte hi participaran 43 hospitals i centres de recerca d’Espanya, Dinamarca, França, Holanda, Anglaterra, Alemanya, Itàlia i Croàcia.
Les malalties hepàtiques cròniques, en especial la cirrosi i el càncer de fetge, tenen una elevada mortalitat arreu del món i es preveu que hi hagi un augment important de pacients amb aquestes malalties en un futur proper a causa de les actuals epidèmies d’obesitat i diabetis. Les malalties hepàtiques en estadis prematurs són asimptomàtiques i, per tant, la majoria de pacients es diagnostiquen en estadis avançats, quan tenen un pitjor pronòstic, tant pel que fa a la supervivència, com a la qualitat de vida.
Tot i que la cirrosi per causa de la hepatitis C està disminuint a tot el món gràcies a la utilització dels nous fàrmacs antivirals, la prevalença de la cirrosi deguda al consum d’alcohol i, sobretot, al fetge gras no alcohòlic està augmentant a tot Europa i al món.
El fetge gras no alcohòlic és una malaltia associada a trastorns metabòlics, com la obesitat o la diabetis de tipus 2, i afecta, aproximadament, a un 25% de la població mundial. No obstant, només una petita part dels pacients amb fetge gras no alcohòlic desenvolupen cirrosi i el principal factor predictiu es la fibrosi hepàtica. “Conèixer el grau de fibrosi al fetge en la població general és útil per dissenyar estratègies de cribratge que ens permetin diagnosticar de forma precoç la malaltia hepàtica amb risc de progressió. En l’actualitat no disposem d’aquestes estratègies en l’àmbit de la salut pública”, assenyala Pere Ginés.
Catalunya, pionera en l’estudi d’estratègies de cribratge en malalties hepàtiques
Aquest projecte no parteix de zero. Dos estudis liderats pel Prof. Pere Ginés ja han posat de manifest que l’elastografia hepàtica, una tècnica no invasiva per mesurar la rigidesa del fetge, és una estratègia eficaç i rendible en la detecció precoç de la malaltia hepàtica crònica.
En el primer estudi, en col·laboració amb l’USR Metropolitana Nord-IDIAP Jordi Gol de l’Institut Català de la Salut, van avaluar a més de 3.000 persones de l’àrea metropolitana de Barcelona. Es va veure que prop d’un 4% tenien una malaltia hepàtica avançada sense diagnosticar amb risc de convertir-se en cirrosi o càncer de fetge.
En el segon estudi, els investigadors van incloure 6.295 participants de sis països diferents (França, Espanya, Dinamarca, Regne Unit, Alemanya i Hong Kong) que havien participat en set estudis prospectius independents fets amb anterioritat. L’estudi va demostrar que la detecció de fibrosi hepàtica amb algoritmes optimitzats és una intervenció de salut pública altament rendible, especialment en les primeres etapes de fibrosi.
Estendre la detecció precoç a la resta d’Europa
Amb el nou projecte, es volen confirmar els resultats en un nombre major de persones i països i avaluar el potencial de l’elastografia hepàtica en el cribratge de malaltia hepàtica crònica en la població general. També es farà una anàlisi bioestadística per crear algoritmes que permetin identificar quin són els grups de risc. L’objectiu és incloure 30.000 participants.
A nivell europeu, l’estratègia de cribratge s’articularà a través dels centres d’Atenció Primària (CAP). A Catalunya hi participen 12 centres en total: 3 CAP que treballen amb l’Hospital Clínic, 3 de l’àrea que depèn de l’Hospital Germans Trias i Pujol, 3 de l’àrea de l’Hospital de la Vall d’Hebron, dos de l’àrea de l’Hospital del Mar i un centre mèdic corporatiu de SEAT, que pertany al departament de Salut, Seguretat i Emergències de SEAT.
“El nostre objectiu és que aquesta estratègia que proposem s’implementi en els sistemes sanitaris de tot Europa, amb el que es convertiria en el primer programa de detecció precoç adreçat al cribratge d’una malaltia no oncològica”, conclou el Prof. Pere Ginés.
Imatge: D’esquerra a dreta, Dr. Josep Vidal, director de l’Institut Clínic de Malalties Digestives i metabòliques (ICMDM), Sra. Mónica Ibarruela, pacient, i Dr. Pere Ginés, cap del Servei d’Hepatologia (Fotografia: Francisco Avia – Hospital Clínic)
Sobre LIVERSCREEN:
LiverScreen, amb la participació de professionals de la salut, economistes, estadístics i controladors de qualitat, va rebre finançament dins d’EIT Health 2018, un projecte que promou la vida sana, l’envelliment actiu i la millora de la salut, en el marc del programa de recerca i innovació Horizon 2020 de la Comissió Europea. També va rebre una subvenció dins el Plan Nacional I+D+i, cofinançada per l’Institut de Salut Carlos III i Fons FEDER de la Unió Europea.
Sobre l’Hospital Clínic de Barcelona:
L’Hospital Clínic de Barcelona és un hospital públic universitari amb una història centenària. Amb una plantilla de 4.500 professionals, és un dels principals centres d’assistència mèdica d’Espanya i el primer en producció científica. Ofereix una assistència de qualitat, una investigació biomèdica del màxim nivell competitiu i una gran dedicació docent per formar professionals. Tot plegat s’emmarca en l’excel·lència d’una gestió equilibrada, amb l’objectiu d’oferir a la societat una medicina humanitzada d’avantguarda.
Sobre l'IDIBAPS:
L'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) és un centre de recerca d'excel·lència que aborda malalties d'alta prevalença, morbiditat i mortalitat. Fundat el 1996, és un consorci públic integrat per la Generalitat de Catalunya, l'Hospital Clínic de Barcelona, la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona del CSIC.
Hi treballen més de mil professionals dedicats a la recerca que s’organitzen en un centenar de grups d’investigació. La combinació de la recerca bàsica amb la clínica permet transferir amb més eficàcia als pacients els avenços científics obtinguts al laboratori. Amb més de 1.200 articles publicats l’any, és el principal centre de recerca biomèdica de l’Estat.
Per a més informació:
Hospital Clínic de Barcelona
Àrea de comunicació i RSC
Tel. 93.227.57.00 (premsa@clinic.cat)
www.clinicbarcelona.org
Institut D’Investigacions Biomèdiques August pi i Sunyer (IDIBAPS)
Daniel Arbós, Cap de Comunicació
daniel.arbos@idibaps.org; + 34 932 271 875; +34 610 579 083
www.idibaps.org
