El transport sanitari no urgent s'origina per la necessitat de prestar assistència sanitària no urgent a persones amb una limitació d'autonomia que els impedeixi el desplaçament a mitjans ordinaris de transport. Consisteix en el trasllat entre el domicili de l'usuari i un centre sanitari, o a l'inrevés, o entre dos centres sanitaris, per a la realització de proves diagnòstic-terapèutiques o tractaments especialitzats.
Les modalitats del transport sanitari no urgent són individual o col·lectiu, en trasllats que majoritàriament són programats, i que han de ser sol·licitats amb suficient antelació respecte al moment de fer el trasllat.