A prop: Què fa una noia com tu en un lloc com el Clínic? Nicola Van Berckel: Vaig estar a la Xina treballant per a Voluntary Services Overseas durant tres anys. VSO és una ONG de voluntaris especialitzats/qualificats per treballar a altres països en programes de formació educacional en àmbits diversos com són l’enginyeria, forestal, salut, etc. amb l’objectiu d’assolir canvis positius en les seves polítiques i pràctiques. No és que jo tries la Xina, l’ONG em va oferir o la Xina o Tanzània i jo vaig decidir-me per l’Àsia. La destinació també la decideix l’ONG i, en el meu cas, no era una ciutat gran com Xangai o Pequín, era al centre de la Xina, la rural, la profunda. En tornar a Londres, a treballar en un banc, la diferència va ser gran i el xoc cultural important (però al revés, del dia a dia a la Xina a la bogeria de la city) i no era per a mi. Em vaig dir; no, no, no, jo marxo un altre cop. I vaig agafar la meva motxilla i aquí sóc!
Ap: Si haguessis d’explicar a un nen petit en què consisteix la teva feina, com ho faries? NVB: Bàsicament li diria que és resoldre problemes i facilitar la vida dels pacients i els metges.
Ap: Quan vas decidir dedicar-te a ser secretària i per què? NVB: Com a professora d’Anglès tenia uns horaris molt complicats i el meu marit també. En quedar-me embarassada de la meva filla vam veure que un dels dos havia de canviar el seu treball. En aquella època, per casualitat, vaig conèixer el Dr. Rodés que cercava una persona per treballar en una revista d’investigació i aquí va començar tot. No és que jo decidís aquesta carrera professional la vida em va dur a ella.
Ap: I tu, de gran, què vols ser? NVB: Sempre he pensat que jo el que vull és treballar a l’aire lliure i amb la gent. El meu propi negoci com un càmping o una cosa similar. Aire lliure i gent.
Ap: El tret més destacat del teu caràcter? NVB: La impaciència.
Ap: Quin súper poder voldries tenir? NVB: M’encantaria poder conèixer la motivació de la gent. Per què fan les coses o prenen una decisió quan poden fer o prendre una altra.
Ap: A on t’hauria agradat néixer? NVB: A França, sóc romàntica…El meu pare era molt obert al món i viatjava molt. Ell tenia una part del seu cor a França. Sempre ens portava allà de vacances. M’agrada l’idioma, la gent. I jo, abans d’anar a la universitat, vaig estar un any a Paris com a Au pair. Una part del meu creixement com a persona va ser a França, jo sento que tinc quelcom especial amb aquesta terra. Tinc amics d’aquella època amb que encara tinc una relació estreta.
Ap: Quina és la teva paraula preferida? NVB: Genial – en català. Inspired – en anglès.
Ap: Si poguessis aprendre a fer quelcom nou, què seria? NVB: Cuinar bé.
Ap: Quin és l’objecte més estrany que tens a la teva habitació? NVB: El meu marit. I una màquina de cosir, encara en la seva caixa original, que em va regalar la meva mare fa uns vint anys.
Ap: Quin seria el teu eslògan? NVB: Pot organitzar qualsevol cosa.
Ap: Si poguessis comprar una cosa, una sola, la què fos, quina seria? NVB: Un quadre, un Cézanne.
Ap: Què tens al maleter del cotxe? NVB: Sempre tinc coses d’hoquei i d’hípica dels meus fills i corretges per als gossos.
Ap: Quin ha estat el teu pitjor malson? NVB: Que els passi alguna cosa als meus fills.
Ap: Si faltessin només 24 hores per a què s’acabés el món, què faries? NVB: Agafaria la meva família i els meus animals i els portaria a un lloc molt maco, mar o muntanya, és igual. I allà esperaríem.
Ap: Què és per a tu la llibertat? NVB: És la possibilitat de ser qui vols ser i de viure sense pressió.
Ap: La cosa més boja que has fet… NVB: N’he fet moltes... Oh God! Sóc una persona de decisions impulsives i molt probablement diria que l’impuls d’anar-me’n a la Xina.
Ap: Quin és el teu sisè sentit? NVB: Crec que captar l’humor o el que sent una persona en un moment determinat.
Ap: Què vas ser en una altra vida? NVB: Molt probablement en vida humana una actriu. En vida animal, un cavall en llibertat.
Ap: Ets una persona puntual? NVB: Sí. Com a bona anglesa.
Ap: Amb qui, de tots els temps, t’agradaria tenir una conversa fent un cafè? NVB: Hauria de ser dona, això segur. I Potser triaria a Maya Angelou, una escriptora americana.
Ap: Quina és la teva ambició? NVB: Veure els meus fills com a adults.
Ap: Què és per a tu la felicitat? NVB: Prendre un bon vi envoltada de la meva família i els meus amics.
Ap: Una lliçó que t’ha donat la vida NVB: Que de vegades la vida no és fàcil però tot es pot superar.
Ap: Què val la pena a la vida? NVB: Una llista interminable de coses.
Ap: Tens tics, rituals, supersticions? NVB: No.
Ap: T’ha doblegat la vida alguna vegada? NVB: És clar que sí, però tot es superable.
Ap: Com t’agradaria que et recordessin? NVB: Com a una organitzadora de la vida i que l’ha viscut amb alegria.
Ap: Què és el fracàs? NVB: Es cometre una errada una vegada i tornar-la a cometre un altre cop. La primera sempre és experiència, però la segona un fracàs.
Ap: En què tens fe? NVB: En la gent. En el fons tota la gent és bona. Crec que hi ha molt poca gent dolenta al món.
Ap: Una cosa que no puguis suportar… NVB: L’olor a all. Sobretot al metro.
Ap: A què jugaves de petita? NVB: Amb una amiga sempre jugàvem a agències de viatges. Veníem viatges, fèiem les visites, tot això.