Els infarts, o altres lesions del cor, creen cicatrius en el teixit cardíac que poden impedir que els senyals que regulen el batec circulin correctament. Aquesta mala transmissió del senyal pot donar lloc a taquicàrdies ventriculars, una arrítmia que posa en perill la vida i és una de les causes més importants de mort sobtada. L'ablació cardíaca és un procediment que s’utilitza per crear eliminar les zones que generen les arrítmies en aquest teixit danyat i així evitar senyals o ritmes elèctrics anormals. Ara, un equip del Clínic-IDIBAPS ha demostrat que a través d’una ressonància magnètica es pot avaluar l’eficàcia de l’ablació cardíaca i predir el risc de futures taquicàrdies.
En l’estudi en qüestió anomenat PAM-VT, publicat a la revista European Heart Journal, Cardivascular Imaging es van dur a terme ressonàncies magnètiques abans i després de l’ablació a 49 pacients. Els resultats obtinguts mostren que després de l’ablació hi ha una clara disminució de les àrees de teixit cardíac amb baixa conductivitat, àrees potencialment causants de taquicàrdia. A més, s’observa que la disminució d’aquestes àrees correlaciona amb una baixada del risc de patir taquicàrdia.
Ivo Roca-Luque, cap de la Secció d'Arrítmies del Servei de Cardiologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, membre del grup de recerca en Biopatologia i tractament de les arrítmies cardíaques de l’IDIBAPS i líder de l’estudi realitzat en col·laboració amb la Secció d'Imatge Cardíaca i resta del ICCV, comenta: “Hem demostrat que la ressonància magnètica és una bona eina per avaluar l'eficàcia de l’ablació i predir el risc de taquicàrdies ventriculars futures”. I afegeix, “aquest procediment ens permetria classificar els pacients en funció del seu risc de recaiguda per poder-los fer un seguiment personalitzat i més efectiu”.
Què sabíem sobre la utilitat d’aquesta ressonància magnètica
La tècnica de ressonància magnètica cardíaca utilitzada en aquest estudi (anomenada late gadolinium enhancement cardiac magnetic resonance, LGE-CMR), en estudis previs del mateix grup, ja havia mostrat la seva eficàcia identificant les àrees de teixit cardíac que poden suposar una transmissió anormal del senyal. Això sí, sempre s’havia demostrat la seva utilitat abans o durant de l’ablació, com una eina d'assistència per facilitar el procediment i la seva planificació.
“Després de molts anys investigant sobre el paper de la ressonància per predir arrítmies en pacients sense ablació i per guiar l'ablació, encara no hi havia dades clíniques sobre si era capaç d’identificar les lesions causades per la mateixa ablació, i si aquestes dades es podien relacionar amb el risc de recaiguda de les taquicàrdies -comenta Roca-Luque-. Per això vam identificar la necessitat d’un estudi dirigit a determinar la utilitat d’aquesta ressonància com a eina per avaluar l’eficàcia de l’ablació, on es comparessin les imatges d’abans i després del procediment”.
Nova sala d’arrítmies
Fa poques setmanes ha entrat en funcionament la remodelació del nou espai d'Arrítmies liderat Ivo Roca-Luque. Les noves sales disposen de la millor tecnologia del moment per a poder fer implants de marcapassos i desfibril·ladors i ablacions (simples i complexes, com per exemple taquicàrdies ventriculars, entre d'altres). Les noves instal·lacions disposen de la tecnologia necessària per fer connexions i formacions amb qualsevol lloc del món.
Els pacients que s'han de sotmetre procediments en les noves sales d'arrítmies procedeixen d'Urgències, sales d'hospitalització, unitats de crítics Hospitals de dia. El Clínic és el centre de l'Estat amb un volum major d'ablacions complexes i de sistemes d'estimulació fisiològica. En cardiologia, els implants d'estimulació fisiològica són dispositius utilitzats per regular i millorar la funció cardíaca, principalment mitjançant impulsos elèctrics. Aquests dispositius es fan servir per tractar trastorns del ritme cardíac i/o insuficiència cardíaca. Els més comuns són: els marcapassos cardíacs i els DAI. Els marcapassos són els dispositius que controlen el ritme cardíac en pacients amb bradicàrdia (ritme lent) o bloquejos cardíacs. Envien impulsos elèctrics al cor per mantenir un batec regular i adequat). Mentre que els desfibril·ladors automàtics implantables (DAI) són dispositius que monitoren el ritme cardíac i actuen quan detecten arrítmies greus, com taquicàrdia ventricular o fibril·lació ventricular, i proporcionen una descàrrega elèctrica per restablir el ritme normal (a més de funcionar també com a marcapassos.) A més, aquests pacients amb taquicàrdies ventriculars són sotmesos a ablació de taquicàrdia ventricular, amb un abordatge integral per a la planificació (ressonància magnètica, sistemes de mapatge extern...) que permeten a l'Hospital Clínic Barcelona ser un centre de referència internacional per a aquests pacients i per la formació d'aquestes tècniques.
En aquest dispositiu hi treballen 7 metges, 7 professionals en formació reglada i 9 professionals d'infermeria i 2 enginyers biomèdics. Des de l'Activitat de la Secció d'Arrítmies es realitzen unes 400 ablacions complexes a l'any, 100 implants de dispositius i es controlen prop de 2.000 pacients per via remota. La Sala s'ha pogut reformar i equipar amb la millor tecnologia gràcies al finançament de Fons Europeus.
