El trastorn bipolar (TB) és una malaltia crònica que es presenta per episodis i que es caracteritza per fluctuacions en l’estat d’ànim. Sovint és causa de deteriorament cognitiu i funcional de els persones que la pateixen. Afecta a més d’un 1% de la població mundial sense distingir entre nacionalitat, ètnia o estatus econòmic i és una de les principals causes de discapacitat entre la gent jove. Degut a la cronicitat i la recurrència d’aquesta malaltia és requereix d’un tractament tant farmacològic com psicològic per prevenir episodis futurs.
Un dels principals problemes del TB és que es triga entre 5 i 10 anys en detectar-lo, ja que quan s’inicia sovint ho fa en forma d’un episodi depressiu i es tracta com una depressió. Així, només un 20% dels pacients amb TB que debuten amb un episodi d’aquestes característiques té el diagnòstic correcte de la malaltia en el primer any. “Hi ha una etapa en què és molt difícil de detectar i sovint els pacients no arriben al servei de psiquiatria”, explica el Dr. Eduard Vieta. “Per a un diagnòstic acurat és necessari dur a terme una entrevista tant amb el pacient com amb els seus familiars per detectar el curs de la malaltia”, afegeix.
Un fet innovador que repassa aquest seminari de The Lancet és el de l’estadiatge dels pacients amb TB. En altres malalties, com les oncològiques, l’estadiatge dels pacients en funció de l’estat de la seva malaltia és una pràctica comuna i extesa. En canvi, en el cas del TB no ha estat fins fa poc que s’ha proposat un esquema de curs de la malaltia que va des de que les persones estan en risc de patir-la per antecedents familiars fins a que es cronifica.
Pel que fa a les perspectives futures, els investigadors remarquen la importància d’un abordatge del TB des d’una perspectiva translacional i fan èmfasi en la necessitats de trobar biomarcadors específics per a la malaltia. “La recerca en aquest camp està centrada en trobar marcadors genètics de resposta al tractament per poder saber amb antelació si el pacient respondrà o no a la medicació”, explica la Dra. Iria Grande.
Referència de l’article:
Iria Grande, Michael Berk, Boris Birmaher, Eduard Vieta
Lancet. 2015 Sep 17. doi: 10.1016/S0140-6736(15)00241-X