Se sap que l’exercici facilita la lliberació de substàncies protectores que tenen un efecte beneficiós sobre la sensació de benestar i sobre altres funcions corporals i cognitives. No obstant, fins ara no s’havia estudiat de forma sistemàtica el possible efecte beneficiós de l’exercici sobre l’Alzheimer. Aquest estudi multicèntric és un dels més complerts realitzats fins el moment, tant pels indicadors de comportament i fisiològics mesurats com pels diferents patrons d’exercicis avaluats (períodes curts i llargs) iniciats en fases inicials i moderades de la malaltia.
En la investigació s'han emprar ratolins transgènics 3xTg-AD –els quals desenvolupen una patologia similar a la malaltia de l’Alzheimer- distribuïts en grups. El grup en fase inicial de la malalatia va seguir a una roda d’activitat durant un mes i examinat als 4 mesos d’edat per comprovar els resultats. Altres grups van ser sotmesos a una roda durant periodes de 1 a 6 mesos i examinats als 7 mesos d’edat, ja en fase moderada de la malaltia. Aquests grups es van comparar amb dos grups de control, un format per animals malalts sense accés a l’exercici i altre per animals sans.
Els ratolins que no van practicar exercici presentaren símptomes psicològics de demència i pèrdua cognitiva, alteracions en la funció sinàptica i en la potenciació a llarg termini (la intensificació duradora entre dues neurones, un mecanisme del qual depenen els records i l’aprenentatge), així com pitjor funció sensiomotora. Pel contrari, els sotmesos a activitat física van tenir millors resultats en totes les proves psicomotrius, en les de memòria i aprenentatge, així com menor ansietat davant situacions estressants i millor control de la resposta als ensurts.
El treball constata que l’exercici físic protegeix la comunicació sinàptica entre les neurones, augmenta la memòria a llarg termini i millora la capacitat d’aprenentatge complexe. Indicadors fisiològics rellevants, com l’estrès oxidatiu del cervell, resultaren ser millors en els animals sotmsos a activitat física, la qual cosa revela la importància de l’exercici voluntari i moderat com factor de neuroprotecció.
Les dades obtingudes no són fàcilment extrapolables a l’espècie humana, però suggereixen que l’exercici físic, i probablement intel•lectual, poden ser beneficiosos a mig termini per retrassar l’aparició de determinats símptomes caracterísitics de la malaltia d’Alzheimer i altres que acompanyen al procés d’envelliment normal.
L’estudi ha estat finançat per la Fundació La Marató de TV3 i forma part d’un projecte més ampli d’estimulació ambiental en la malaltia de l’Alzheimer que coordina la Dra. Lydia Giménez-Llort, de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha rebut també el suport d’altres organismes com el ministeri de Ciència i Innovació i el de Sanitat, entre d’altres.
Font: IIBB-CSIC