En aquesta revisió, publicada a la revista American Journal of Psychiatry amb motiu del seu 175 aniversari, han participat les investigadores del grup del Eduard Vieta al Clínic-IDIBAPS Iria Grande i Estela Salagre. Han recollit l'evidència disponible fins al moment sobre les intervencions precoces en el trastorn bipolar, en col·laboració amb investigadors de referència mundial, que han aportat les seves recomanacions.
El trastorn bipolar té un important component genètic i aquest treball conclou que el principal factor de risc per desenvolupar un trastorn bipolar és tenir antecedents familiars de trastorn bipolar, especialment un progenitor amb un inici precoç de la malaltia.
Eduard Vieta destaca que "la intervenció primerenca és un paradigma que, si s'aplica de forma adient, pot salvar vides i prevenir significativament moltes de les complicacions clíniques i socials associades al trastorn bipolar. La seva implementació requereix canvis en les polítiques d'accés a l'atenció en salut mental i també canvis en l'educació dels professionals de la salut mental, els metges generals, i fins i tot de la població en general. L'estigma social és una de les majors barreres per a la intervenció primerenca i, per tant, ens concerneix a tots".
Especial atenció als símptomes en adolescents
La revisió destaca que els estudis longitudinals realitzats en els descendents de pacients amb trastorn bipolar recolzen l'existència de símptomes prodròmics previs al primer episodi maníac. En paraules de Boris Birmaher, catedràtic en trastorn bipolar d'inici precoç i professor de psiquiatria a la Universitat de Pittsburgh, "si un adolescent o jove presenta símptomes maníacs subsindrómicos acompanyats de labilitat emocional persistent, irritabilitat i símptomes ansiosos i depressius, la probabilitat que pugui desenvolupar un trastorn bipolar augmenta, especialment si un o els dos pares pateix un trastorn bipolar d'inici precoç".
Un altre punt important que es remarca en aquesta revisió és que encara no hi ha un clar consens basat en l'evidència que indiqui com abordar els símptomes prodròmics en poblacions de risc. Per tant, els autors subratllen la necessitat d'individualitzar el tractament i de valorar acuradament els riscos i beneficis de cada intervenció, ja sigui farmacològica o psicològica, i contraposar amb el risc individual de desenvolupar un trastorn bipolar. Advoquen també per un ús acurat d'antidepressius en aquesta població pel risc de viratge que comporten.
En aquest sentit, Michael Berk, catedràtic en psiquiatria i investigador honorari del programa en salut mental infantojuvenil ORYGEN Youth Health, assenyala en l'article que involucrar al pacient ia la família en el procés de presa de decisions és primordial, idealment en un entorn lliure d'estigma. Defensa també que les intervencions en població de risc no haurien de limitar-se a psicofàrmacs o psicoteràpia sinó que s'hauria d'incidir també en modificar estils de vida, com són la promoció de l'exercici físic i de dietes saludables i la prevenció del consum de drogues.
Una nova eina per calcular el risc a cinc anys
Els autors insisteixen que encara falten més estudis que avaluïn aquest període prodròmic o que desenvolupin eines que permetin identificar precoçment subjectes d'alt risc. En aquest sentit, els autors destaquen una eina desenvolupada per l'equip del Dr. Birmaher com a resultat del Pittsburgh Bipolar Offspring Study (BIOS) i que permet calcular el risc a 5 anys de desenvolupar un trastorn bipolar en descendència de pacients amb aquesta patologia. Aquesta calculadora de risc inclou l'edat dels pares, factors de funcionament psicosocial i factors clínics (símptomes maníacs, depressius, ansiosos i labilitat emocional) i és capaç de predir el risc a 5 anys de desenvolupar un trastorn bipolar amb una àrea sota la corba de 0.76. Tot i que aquests resultats encara no s'han replicat, aquesta calculadora de risc es presenta com una eina prometedora.
Referència de l’article:
Early Intervention in Bipolar Disorder.
Vieta E, Salagre E, Grande I, Carvalho AF, Fernandes BS, Berk M, Birmaher B, Tohen M, Suppes T.
Am J Psychiatry. 2018 Jan 24:appiajp201717090972. doi: 10.1176/appi.ajp.2017.17090972.