L’augment de la longevitat de la població ha portat a un augment global en la prevalença de la demència, el que implica un important problema socioeconòmic. Donat que no hi ha cap tractament per curar la demència, identificar intervencions que previnguin o endarrereixin el seu inici és un tema del màxim interès en salut pública.
L’estrès oxidatiu està relacionat amb un empitjorament de la cognició associat a l’edat. Diferents estudis indiquen que un augment en l’adherència a dietes riques en agents antioxidants pot frenar el deteriorament cognitiu. Els resultats de diversos estudis prospectius suggereixen que les dietes suplementades amb oli d’oliva verge extra o fruits secs o amb la ingesta d’àcids grassos omega-3, com el DHA, disminueixen tant el risc cardiovascular com el risc de deteriorament cognitiu. La dieta mediterrània, que és un patró alimentari ric en antioxidants, també sembla reduir el risc de demència en estudis d’observació. “Precisament, en un subestudi de l’estudi clínic aleatoritzat PREDIMED varem demostrar que la dieta mediterrània enriquida amb oli d’oliva verge extra o amb fruits secs contrarestava el deteriorament cognitiu de l’edat”, assenyala Emili Ros.
Les nous son riques en àcid alfa-linolènic (l’omega-3 vegetal) i polifenols, considerats com a nutrients claus en dietes beneficioses per al cervell. Diferents estudis experimentals han analitzat els efectes de les fruites seques, particularment de les nous, en la salut cerebral amb resultats positius. “Tot i que hi ha una evidència experimental abundant, no existeixen dades clíniques sobre les millores cognitives associades a la ingesta de nous en la dieta”, explica Emili Ros. Per aquest motiu els investigadors van analitzar els efectes de la ingesta diària de nous durant dos anys en la funció cognitiva d’adults sans.
L’estudi WAHA va incloure 636 participants amb una edat entre 63 i 79 anys de dos centres: l’Hospital Clínic de Barcelona i la Universitat de Loma Linda (Califòrnia). Se’ls va dividir en dos grups i a la meitat se’ls va donar una dieta enriquida amb nous (30-60 g al dia) o una dieta control (sense nous o altres fruites seques). Se’ls va fer tests neurocognitius a l’inici i als dos anys. A més, a 108 dels participants del Clínic se’ls van fer ressonàncies magnètiques funcionals del cervell.
L’estudi no va poder concloure que hi havia un efecte significatiu sobre la cognició després de dos anys de suplementació amb nous. “Aquest fet és degut a que la durada de l’estudi no ha estat prou llarga i al fet que la població de l’estudi estava massa sana: cap dels participants va desenvolupar un empitjorament cognitiu durant el temps de seguiment”, assenyalen els investigadors.
Tot i això, l’anàlisi dels resultats per centre demostra que hi va haver una influència positiva entre el consum de nous i el rendiment cognitiu als participants de Barcelona, però no als de Loma Linda. La diferència principal entre els dos grups és que els voluntaris de Barcelona tenien menys educació (estudis superiors) i un nivell inferior de ingesta d’àcid alfa-linolènic que els de Loma Linda, és a dir, estaven en més risc de deteriorament cognitiu.
Pel que fa a les ressonàncies cerebrals, en les persones que estaven en el grup control es va observar que hi havia un augment de l’activitat en regions del cervell que no estan relacionades amb la funcionalitat, una troballa associada amb la resposta al dany cerebral en l’envelliment. Els resultats d’aquest subgrup suggereixen que la fruita seca pot endarrerir el declivi cognitiu en aquelles persones que tenen un risc elevat. “Els resultats indiquen que cal aprofundir en els resultats observats i s’han de dur a terme estudis en població més desafavorida, que és en la que el benefici pot ser més important”, conclou el Dr. Emili Ros.
Referència de l’estudi:
Sala-Vila A, Valls-Pedret C, Rajaram S, Coll-Padrós N, Cofán M, Serra-Mir M, Pérez-Heras AM, Roth I, Freitas-Simoes TM, Doménech M, Calvo C, López-Illamola A, Bitok E, Buxton NK, Huey L, Arechiga A, Oda K, Lee GJ, Corella D, Vaqué-Alcázar L, Sala-Llonch R, Bartrés-Faz D, Sabaté J, Ros E.
Am J Clin Nutr. 2020 Jan 7. pii: nqz328. doi: 10.1093/ajcn/nqz328
