El sistema del Complement és una part important del sistema immunitari innat. Està format per un conjunt de proteïnes que s'activen en cascada i participen en processos bioquímics destinats a potenciar la resposta inflamatòria, beneficiosa davant agressions fonamentalment externes (infeccions). Aquest sistema es pot activar per tres vies diferents, una de les quals és la via de les lectines. Un 20% de la població general presenta polimorfismes genètics que condicionen una deficiència funcional en aquesta via de les lectines sense que s'associï aparentment a defectes immunitaris rellevants. Els investigadors de l'IDIBAPS han demostrat mitjançant estudis bàsics en ratolins i estudis clínics amb pacients que els portadors d'aquesta deficiència funcional de la via d'activació de les lectines presenten un millor pronòstic neurològic en cas d'ictus.
Les investigacions bàsiques es van dur a terme amb ratolins deficients (knockout) per al gen MBL (Mannose-Binding Lectin) que codifica per a una proteïna essencial per a l'activació del Complement per la via de les lectines. Aquests ratolins presentaven un dany cerebral menor que els normals després d'un ictus. Si s'introduïa en els ratolins knockout una proteïna MBL recombinant humana, el dany cerebral tornava a ser l'habitual. Per confirmar aquests resultats en humans es van analitzar 135 pacients amb ictus cerebral. Aproximadament el 20% d'ells tenien deficiències en la via d'activació del Complement, xifra que concorda amb les dades de la població general. Més del 58% dels pacients amb aquesta via del Complement alterada van poder tornar a casa amb bons nivells d'independència i qualitat de vida, mentre que aquesta xifra no arribava al 30% en els pacients normals.
Això significa que la via d'activació del Complement a través de lectines té un efecte negatiu sobre la recuperació funcional després d'un ictus. Els investigadors centren ara els seus esforços en trobar formes d'inhibir aquesta via d'activació en pacients amb un ictus. L'actuació sobre els pacients hauria de ser diferent en funció de si tenen o no alterada la via de les lectines. Determinar genèticament si la via està alterada o no és una tècnica senzilla, que en els propers anys es podria convertir en un estàndard per al correcte tractament de l'ictus.