La fatiga crònica és una malaltia complexa d’origen neurològic cerebral, en la que la zona límbica del cervell no regula bé la percepció de sensacions i de funcions vitals i desencadena tot un conjunt de símptomes. No sol aparèixer aïlladament, sinó que es barreja amb molta d’altra simptomatologia; així, la persona que pateix fatiga també refereix dolor osteomuscular, alteracions de la memòria i concentració, del ritme del son, de l’estat d’ànim, del ritme intestinal, de la temperatura corporal i sequedat de mucoses, entre d’altres.
Segons va explicar el Dr. Fernández-Solà, la síndrome de fatiga crònica (SFC) afecta sobretot a dones de mitjana edat, amb una incidència d’1 de cada 200 persones de la població general, fet que es dóna amb dades similars arreu del món. En els darrers 20 anys s’ha prestat especial atenció a aquesta situació de fatiga crònica i, des de l’any 1998, es disposa d’uns criteris clínics específics de la Organització Mundial de la Salut (OMS) per a definir la síndrome de fatiga crònica.
En l’actualitat no es disposa d’un tractament curatiu, sinó que sols es pot fer una intervenció simptomàtica i de baixa eficàcia, en la que es combinen diverses opcions de tractament com l’exercici físic progressiu adaptat, la teràpia de suport psicològic conductual cognitiu i el tractament farmacològic dels símptomes. En molts casos, la SFC es transforma en una situació invalidant que altera la funcionalitat de la persona afecta i l’obliga a fer una important adaptació personal i del seu entorn. En el futur serà molt important esbrinar marcadors diagnòstics de la fatiga i tractaments específics que la puguin modular.
A l’acabar l’exposició del Dr. Fernández-Solà es va fer un torn de precs i preguntes per part del nombrós públic assistent a la sala d'actes, desprès del qual es va presentar la propera conferència del cicle Fòrum Salut Clínic, que anirà a càrrec del Dr. Albert Tuca, el Dr. Joan R. Badía i la Sra. Montserrat Venturas i que estarà dedicada a l'Agonia amb Dignitat.