Malgrat les fites assolides en les últimes dècades, s'estima que l'any 2016 la malària va causar prop de mig milió de morts, la majoria infantils. La definició de malària greu es va establir per identificar els infants amb un risc de mort més elevat, però en realitat es tracta d'una malaltia complexa i heterogènia que no sempre respon als tractaments indicats.
L'equip liderat per Climent Casals-Pascual, investigador d’ISGlobal-Hospital Clínic i de la Universitat d'Oxford, va aplicar una anàlisi informàtica basada en xarxes per identificar fenotips rellevants des del punt de vista biològic i diferents als tres tipus definits actualment per l'OMS (malària cerebral, dificultat respiratòria i anèmia per malària greu). Per a això, van realitzar una anàlisi de grups basada en xarxes a partir de dades clíniques de gairebé 3.000 nens de Gàmbia hospitalitzats per aquesta malaltia. Van trobar que la mortalitat és més elevada en els grups amb fenotips més heterogenis. A més, van identificar quatre grups (o “clusters”) de pacients amb dificultat respiratòria i anèmia greu en els quals l'augment del tamany del fetge estava associat amb una mortalitat més gran. L'anàlisi de proteïnes en plasma d'aquests pacients va evidenciar que això és degut segurament a deficiències en la funció cardíaca.
“Els nostres resultats indiquen que la insuficiència cardíaca ha de tornar a considerar-se com un mecanisme patogènic en la malària greu” explica Casals-Pascual, “i que el tractament estàndard pot ser inadequat per a aquests pacients”. Aquest tipus d'enfocament de sistemes a partir de manifestacions clíniques “pot ser molt útil per identificar nous fenotips i mecanismes, i per tant millors opcions terapèutiques per a malalties complexes”, afegeix l'investigador.
Font: ISGLOBAL