La hipertensió pulmonar és una malaltia que es caracteritza per l’augment anòmal de la pressió sanguínia en les artèries pulmonars. Es produeix en malalties que afecten de forma primària a aquestes artèries, com és el cas de la hipertensió arterial pulmonar (HAP) o la trombosi crònica de les artèries pulmonars, o bé es pot desenvolupar en el context d’altres malalties respiratòries o cardíaques cròniques. Si no és tractada, la malaltia provoca insuficiència cardíaca i pot ocasionar, eventualment, la mort.
Els tractaments actuals estan adreçats a corregir les alteracions en la síntesi de diferents substàncies que juguen un paper clau en la regulació de la contractilitat i la proliferació cel·lular a les artèries pulmonars. Els fàrmacs actualment disponibles actuen sobre tres substàncies implicades en aquestes vies de regulació. Tanmateix, utilitzats per separat tenen una eficàcia limitada en el control de la malaltia, la qual cosa suggereix que hi ha més d’una d’aquestes vies de regulació involucrada en l’aparició de la malaltia. “Fins ara els estudis avaluaven combinacions de fàrmacs que s’anaven administrant de forma seqüencial. Aquest és el primer treball que proposa donar d’entrada als pacients una combinació de fàrmacs de forma simultània”, explica el Dr. Joan Albert Barberà, que també és coordinador del programa d’investigació en hipertensió pulmonar del Centro de Investigación Biomédica en Red de Enfermedades Respiratorias (CIBERES).
En l’estudi que publica la revista NEJM hi han participat 500 pacients de diferents països amb hipertensió pulmonar i que no havien estat tractats prèviament. Es van repartir en tres grups: A la metitat se’ls va administrar la combinació de fàrmacs –ambrisentan i tadalafil–, al segon grup, format per 126 pacients, se’ls va donar només ambrisentan i a la resta, només tadalafil. A l’estudi es van avaluar els aconteixements indicatius de fracàs clínic (mort, hospitalització, necessitat de trasplantament, empitjorament clínic, mala resposta clínica), durant un període prolongat de temps. Els resultats mostren que un 18% dels pacients que van rebre la combinació de fàrmacs van presentar algun aconteixement de fracàs clínic, mentre que en els grups tractats amb monoteràpia la taxa va arribar fins al 31%. Això suposa que el risc de fracàs clínic des de l’inici del tractament es redueix a la meitat amb la teràpia combinada.
“Aquests resultats tindran un impacte important en el tractament dels pacients amb hipertensió pulmonar”, assenyala el Dr. Barberà. “De fet, l’estratègia terapèutica de tractament combinat d’entrada ja ha estat incorporada a la nova guia clínica europea d’hipertensió pulmonar presentada la setmana passada a Londres”, conclou.
Referència de l’article:
Initial Use of Ambrisentan plus Tadalafil in Pulmonary Arterial Hypertension.
Galiè N, Barberà JA, Frost AE, Ghofrani HA, Hoeper MM, McLaughlin VV, Peacock AJ, Simonneau G, Vachiery JL, Grünig E, Oudiz RJ, Vonk-Noordegraaf A, White RJ, Blair C, Gillies H, Miller KL, Harris JH, Langley J, Rubin LJ; AMBITION Investigators.
N Engl J Med. 2015 Aug 27;373(9):834-44. doi: 10.1056/NEJMoa1413687.