En els darrers anys, diferents estudis han evidenciat que, en el context del càncer de mama, les dades basades en genòmica proporcionen informació útil a nivell biològic, pronòstic i predictiu. En l’actualitat, els tests genòmics s’utilitzen de forma seleccionada un cop s’ha fet la cirurgia en pacients amb tumors sensibles a hormones, per decidir si és necessari el tractament posterior amb quimioteràpia. En aquest estudi s’ha avaluat la possibilitat d’emprar aquests tests en la pràctica clínica en qualsevol tipus de càncer de mama així com la seva utilitat a l’hora de predir la resposta al tractament amb quimioteràpia i el pronòstic abans de realitzar qualsevol tipus d’intervenció.
En el treball publicat a BMC Medicine, es van avaluar les dades genòmiques i clíniques de 957 pacients amb càncer de mama, una de les series més grans publicades fins ara, per determinar-ne la capacitat d’identificar el subtipus molecular del tumor i avaluar la seva utilitat en predir la resposta a la quimioteràpia i el pronòstic de la pacient. Els investigadors han evidenciat que la biologia identificada amb dades genòmiques és la variable més important per predir la resposta al tractament i la supervivència, més enllà de les 4-5 variables que s’utilitzen actualment en la clínica. “En aquest estudi hem vist que incorporar la genòmica a la pràctica clínica ens ajudaria a classificar millor els tumors i a establir el tractament més adient”, explica el Dr. Aleix Prat.
Així, aquestes plataformes genòmiques permeten identificar de forma fiable i reproduïble el subtipus molecular de càncer de mama i, si es fan servir en el moment del diagnòstic, prediuen la sensibilitat al tractament amb quimioteràpia, així com la supervivència a llarg termini. “En la unitat de càncer de mama del Clínic, hem començat a incorporar el test en el moment del diagnòstic i,abans de prendre una decisió terapèutica, discutim el resultat en el comitè de càncer de mama amb tots els especialistes”, explica el Dr. Prat. L’estudi, a més, obre noves vies de recerca en càncer de mama, ja que “en aquests moments estem avaluant com els canvis genòmics durant el tractament de quimioteràpia o amb fàrmacs biològics novedosos ens poden ajudar a predir millor la resposta i la supervivència de les pacients”, conclou.
Referència de l’article:
Prat A, Fan C, Fernández A, Hoadley KA, Martinello R, Vidal M, Viladot M, Pineda E, Arance A, Muñoz M, Paré L, Cheang MC, Adamo B, Perou CM.
BMC Med. 2015 Dec 18;13(1):303. doi: 10.1186/s12916-015-0540-z.