La immunodeficiència comuna variable (CVID) és una malaltia que es caracteritza per una concentració molt baixa d’anticossos i, consegüentment, una major susceptibilitat a infeccions. Forma part de les anomenades izmmunodeficiències primàries i, actualment, menys del 20% dels casos de CVID tenen una causa genètica coneguda.
Un dels objectius de l'estudi era buscar la proporció de casos monogènics, és a dir, aquells produïts per l’alteració en un sol gen. A l’estudi van fer la seqüenciació completa de l’exoma (és a dir, l’ADN que proporciona instruccions per fabricar les proteïnes) de 36 nens i adolescents amb CVID. Els científics van centrar-se en l’exoma perquè, tot i que només representa un 1% del genoma, és on es troben la majoria de mutacions que causen malalties.
Ferran Casals, cap del Servei de Genòmica de la UPF, explica: “Vam centrar-nos en l’estudi de pacients pediàtrics, on sabem que hi ha més probabilitat de trobar casos monogènics. En el cas d’aparició de la malaltia en edats més tardanes el model genètic sol ser més complex”. Per la seva part, Manel Juan, immunòleg a l’Hospital Clínic de Barcelona, comenta que “en tractar-se d’una malaltia rara, vam haver de mobilitzar professionals de diversos centres amb pacients afectats per CVID, d’entre els quals destaquen els dels hospitals Sant Joan de Déu de Barcelona, Vall d’Hebron i La Paz a Madrid”.
Els resultats van determinar un origen monogènic d’entre el 15 i el 24 % dels casos de CVID, en la majoria dels quals la malaltia és originada per una mutació que produeix la pèrdua de funció del gen alterat.
Això implica que a la majoria de pacients el trastorn roman genèticament sense caracteritzar. Per a aquests pacients van considerar altres possibles escenaris genètics més complexos, com la possibilitat que la CVID s’origini per un model oligogènic, és a dir, determinat per la combinació de diversos gens. Així doncs, la CVID podria ser causada per diferents defectes genètics, com per exemple mutacions en proteïnes que interaccionen amb els gens implicats en la malaltia o l’acumulació de variants perjudicials en algunes vies immunològiques.
“En el nostre treball demostrem el potencial de la seqüenciació completa de l’exoma com a eina per a l'estudi i el diagnòstic de les immunodeficiències primàries. Esperem que aquest tipus d'estudis també puguin ajudar a detectar i entendre vies clau relacionades amb el desenvolupament de la malaltia i en general de la resposta immunitària”, conclou Ferran Casals, investigador del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (DCEXS) de la UPF.
La col·laboració interdisciplinària ha estat la clau de l’èxit de l’estudi, en el qual han participat professionals com genetistes, bioinformàtics, biòlegs, immunòlegs, i pediatres.
Evaluating the genetics of common variable immunodeficiency: monogenetic model and beyond. Frontiers in Immunology. April, 2018. Article de referència: Guillem de Valles-Ibáñez et, Ana Esteve-Sole, Mònica Piquer, Azucena González-Navarro, Jessica Hernández-Rodríguez, Hafid Laayouni, Eva González-Roca, Ana María Plaza-Martín, Angela Deyà-Martínez, Andrea Martín-Nalda, Mònica Martínez-Gallo, Marina García-Prat, Lucía del Pino, Ivon Cuscó, Marta Codina-Solà, Laura Batlle-Masó, Manuel Solís-Moruno, Tomàs Marquès-Bonet, Elena Bosch, Eduardo Lopez-Granados, Juan Ignacio Aróstegui, Pere Soler-Palacín, Roger Colobrán, Jordi Yagüe, Laia Alsina, Manel Juan and Ferran Casals.