Els científics són de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB), centre del CSIC i de l'IDIBAPS; Deakin University and Florey Institute of Neuroscience and Mental Health, Austràlia; Universitat de Barcelona; Universitat de Sao Paulo, Brasil; CIBERNED (Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa sobre Malalties Neurodegeneratives) i CIBERESP (Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa sobre Epidemiologia i Salut Pública).
En investigacions prèvies s'ha demostrat que la melatonina podria protegir contra patologies del tipus de l’Alzheimer desenvolupades per ratolins transgènics d'aquesta malaltia. No obstant això, els assajos clínics realitzats fins ara no són concloents. Aquest estudi s'ha dissenyat per analitzar en profunditat els canvis en ratolins transgènics i en ratolins sans de la mateixa edat, per tal de confirmar el potencial de la melatonina com a neuroprotector.
L'estudi ha demostrat que la melatonina podria tenir un efecte protector a mesura que el cervell envelleix, la qual cosa podria reduir el risc de desenvolupar la malaltia d’Alzheimer i, en el cas d'aquells que ja estan afectats per la malaltia, la melatonina podria protegir contra la degeneració de les neurones.
L'experiment s'ha realitzat amb dos grups de ratolins de 6 mesos, uns sans i altres amb característiques de malaltia d'Alzheimer, que van ser tractats amb una dosi diària de melatonina (10 mg per kg de pes) fins als 12 mesos d'edat.
Coral Sanfeliu, investigadora de l’IDIBAPS i l’IIBB-CSIC, explica que tots els ratolins van mostrar millora en el seu comportament general de benestar i d'aprenentatge. "Tots dos grups de ratolins estaven menys ansiosos, exploraven més i tenien més memòria que aquells que no prenien melatonina. Aquests són signes de que les seves connexions cerebrals estaven d'alguna manera optimitzades pels efectes de la melatonina a nivell cellular ".
"Aquests efectes inclouen la capacitat millorada de les cèl·lules per evitar acumular proteïnes danyades, per eliminar proteïnes que ja no són funcionals i per lluitar contra proteïnes anormals", afegeix la investigadora.
"També hem pogut demostrar que la melatonina no només redueix la inflamació en els ratolins transgènics amb Alzheimer, sinó també en el grup de ratolins sans. Això és destacable, perquè la inflamació, en graus que van de moderat a greu, està present a mesura que la malaltia avança ", comenta Sanfeliu.
Barbara Rita Cardoso, coautora del treball i investigadora de l'Institute for Physical Activity and Nutrition at Deakin University in Australia, explica que els pacients d'Alzheimer sovint presenten alteracions en el son i els tractaments amb melatonina poden ajudar a millorar aquest problema de salut. "La melatonina és una hormona natural produïda principalment durant el son; l'exposició a la llum artificial suprimeix l'alliberament natural de melatonina, el que ha estat associat no només amb trastorns en el somni sinó amb problemes cardiovasculars, gastrointestinals i digestius, diabetis, obesitat, i depressió, entre d'altres".
"Això vol dir que la melatonina podria millorar la qualitat del son en pacients que no estan afectats d'Alzheimer i disminuir el risc que desenvolupin Alzheimer", apunta Cardoso.
No obstant això, els autors del treball adverteixen que encara és d'hora i es necessiten més estudis clínics abans d'augmentar la prescripció de melatonina. "Els models animals reprodueixen parcialment aspectes de la malaltia en estadis moderats. Podem esperar que els fàrmacs que siguin efectius en rosegadors, en el cas que també ho siguin en pacients, només podran ajudar a alentir la progressió de la malaltia en etapes primerenques de la malaltia", assenyalen.
"Encara no s'ha aconseguit una cura per l'Alzheimer, ja que la malaltia en humans és molt més complexa i presenta un llarg període asimptomàtic. No obstant això, aconseguir un retard en la seva aparició i progressió significaria una gran disminució en el nombre de persones afectades a nivell mundial ", apunta Coral Sanfeliu.
Barbara Cardoso afegeix que, “per demostrar l'efectivitat de la melatonina, es necessitarien nous assaigs clínics. Estem encara lluny de poder guarir l'Alzheimer. Tanmateix, aquest estudi i altres realitzats amb animals, assenyalen la importància dels assajos clínics humans per avaluar els beneficis a llarg termini de la melatonina contra la neurodegeneració”.
"Sabem que per a qualsevol tractament potencialment efectiu, com més aviat s'apliqui millor serà la resposta, perquè una vegada que la malaltia ha progressat serà difícil aconseguir millores. Mentrestant, una bona dieta i un somni de qualitat són una bona ajuda", conclou.
Referència de l’article:
Melatonin induces mechanisms of brain resilience against neurodegeneration.
Corpas R, Griñán-Ferré C, Palomera-Ávalos V, Porquet D, de Frutos PG, Franciscato Cozzolino SM, Rodríguez-Farré E, Pallàs M, Sanfeliu C, Cardoso BR.
J Pineal Res. 2018;e12515. https://doi.org/10.1111/jpi.12515