L’estudi l’han coordinat el Dr. Pere Ginés, cap del Servei d’Hepatologia del Clínic i de l’equip IDIBAPS Mecanismes de malalties hepàtiques i complicacions de la cirrosi, i el Dr. Llorenç Caballeria, metge d’atenció primària de l’USR Metropolitana Nord/IDIAP Jordi Gol .
Les malalties hepàtiques cròniques, en especial la cirrosi i el càncer de fetge, constitueixen una causa freqüent de mort al món. Aquestes malalties evolucionen de forma lenta i silent durant molts anys sense que siguin diagnosticades ja que no produeixen símptomes fins que estan en fases molt avançades. Arribat aquest punt, l’únic tractament curatiu és el trasplantament de fetge. Tot i que la cirrosi per causa de la hepatits C està disminuïnt a tot el món per la utilització dels nous fàrmacs antivirals, la prevalença de la cirrosi deguda al consum d’alcohol i, sobretot, al fetge gras no alcohòlic està augmentant a tot Europa i al món.
El fetge gras no alcohòlic és una malaltia associada a trastorns metabòlics, com la obesitat o la diabetis de tipus 2, i afecta, aproximadament, a un 25% de la població mundial. No obstant, només una petita part dels pacients amb fetge gras no alcohòlic desenvolupen cirrosi i el principal factor predictiu es la fibrosi hepàtica. “Conèixer el grau de fibrosi al fetge en la població general serà útil per dissenyar estratègies de cribratge que ens permetin diagnosticar de forma precoç la malaltia hepàtica amb risc de progressió. D’aquesta manera es podrien aplicar intervencions terapèutiques abans de l’aparició de la cirrosi”, explica Pere Ginés, qui també és catedràtic de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona.
En l’estudi, publicat a la revista Clinical Gastroenterology and Hepatology, hi van participar 3.076 persones d’entre 18 i 75 anys de l’àrea metropolitana de Barcelona, a qui se’ls va realitzar una elastografia hepàtica, un mètode no invasiu que permet determinar la rigidesa del fetge. Gràcies a la prova es va detectar que un 3,6% tenia una malaltia hepàtica crònica amb fibrosi avançada, desconeguda fins a aquell moment, amb risc elevat de progressar a cirrosi o càncer. Un 58% tenia factors de risc de malaltia hepàtica crònica, la majoria metabòlics, com ara obesitat i/o diabetis, i en menor proporció el consum excessiu d’alcohol.
Els investigadors remarquen que si aquesta proporció s’extrapola a tota la població catalana, unes 150.000 persones a Catalunya, de entre 18 i 75 anys, podrien tenir una malaltia hepàtica crònica avançada sense diagnosticar.
“L’ús de l’elastrografia ens permet distingir quins dels pacients amb factors de risc tenen fibrosi hepàtica avançada”, explica Llorenç Caballeria. “Aquesta detecció precoç ens permet derivar els pacients als hospitals de referència per tal de saber de quina malaltia es tracta, quin és el seu origen i fer l’estadiatge”, afegeix.
“El cribratge de malalties hepàtiques ja a l’atenció primària facilitaria l’aplicació de mesures per prevenir la progressió de la malaltia hepàtica crònica i, per tant, podria contribuir a la reducció de la mortalitat per aquesta causa”, conclou Pere Ginés.
Un estudi europeu amb 20.000 participants
En base als resultats obtinguts en aquest estudi, s’ha posat en marxa el projecte LIVERSCREEN, que ha rebut finançament de l’agència europea EIT Health. Està coordinat des del Servei d’Hepatologia de l’Hospital Clínic i es tracta d’un estudi més ampli per confirmar els resultats en un nombre major de persones i països i avaluar el potencial de l’elastografia hepàtica en el cribratge de malaltia hepàtica crònica en la població general.
L’objectiu és incloure a 20.000 persones de tot Europa i hi participen centres de Barcelona, Itàlia, Holanda, Dinamarca, França, Alemanya i del Regne Unit.
Referència de l’article:
High Prevalence of Liver Fibrosis Among European Adults with Unknown Liver Disease. A Population-Based Study Caballería L, Pera G, Arteaga I, Rodríguez L, Alumà A, Morillas RM, de la Ossa N, Díaz A, Expósito C, Miranda D, Sánchez C, Prats RM, Urquizu M, Salgado A, Alemany M, Martinez A, Majeed I, Fabrellas N, Graupera I, Planas R, Ojanguren I, Serra M, Torán P, Caballería J, Ginès P. Clin Gastroenterol Hepatol. 2018 Feb 13. pii: S1542-3565(18)30006-5. doi: 10.1016/j.cgh.2017.12.048.