El càncer de pulmó és la primera causa de mort per càncer al món. La supervivència dels pacients està directament relacionada amb l’extensió de la malaltia en el moment del diagnòstic. Donat que en els estadis inicials el càncer de pulmó és sovint asimptomàtic, el 75% dels pacients amb la malaltia es diagnostiquen quan ja està avançada. “Trobar la manera de diagnosticar els pacients a l’inici de la malaltia milloraria el seu pronòstic i disminuiria la mortalitat”, explica el Dr. Laureano Molins, coautor de l’estudi. Avui, la Tomografia Axial Computaritzada (TAC), és l’eina utilitzada per detectar els càncers de pulmó en estadi precoç en forma de nòduls pulmonars de petit tamany.
L’alè que exhalem conté compostos orgànics volàtils i se sap que el patró d’aquests compostos està alterat en diverses malalties metabòliques, neurològiques i gastrointestinals i, també, en diferents tipus de càncer. Però per analitzar-ho són necessàries metodologies sofisticades i costoses i, tot i això, la capacitat de l’olfacte dels gossos és molt superior que la millor tecnologia disponible en l’actualitat.
Per a l’estudi es va entrenar un gos, el Blat, per ser capaç de distingir en mostres d’alè de pacients, quins d’ells tenien càncer de pulmó i quins no. Es va fer mitjançant un mètode d’ensinistrament basat en el reforç positiu. “Consisteix en que quan el gos troba una olor rep menjar com a recompensa”, explica Ingrid Ramón.
Es van estudiar 390 mostres de 113 persones, de les quals 85 eren pacients amb càncer de pulmó i 28, controls, entre els que hi havia 11 pacients amb altres malalties i 17 persones sanes. Les mostres consistien en tubs amb una llana especial en els que el pacient exhalava alè i que després es tancaven hermèticament. Un cop acabat l’ensinistrament el Blat va olorar 785 mostres en diferents sessions. Se l’exposava a 5 tubs diferents d’alè cada vegada dels quals només un corresponia a un pacient amb càncer de pulmó i ell havia d’identificar-lo. Els resultats de l’estudi demostren que encertava en un 95% dels casos, fins i tot quan es tractava de nòduls de només 4 mil·límetres. “De fet, quan el Blat fallava era en els casos dels càncers més avançats, en el que ja detectava altres tipus d’olor procedents de processos que coexisteixen amb el càncer, com pot ser la inflamació o la mort cel·lular”, explica Ángela Guirao. “Això és important ja que el que ens diu és que és capaç de detectar el tumor en les fases més inicials”, afegeix.
El següent pas ara és que el Blat ajudi a discernir quins dels nòduls que es detecten per TAC son benignes i quins malignes. L’objectiu final és arribar a determinar quins són els compostos que olora el Blat en les mostres, per desenvolupar una eina diagnòstica, com seria un nas electrònic, que serveixi per a la detecció precoç del càncer de pulmó.
Referència de l’article:
Lung cancer diagnosis by trained dogs
Ángela Guirao Montes Laureano Molins López-Rodó Ingrid Ramón Rodríguez Gemma Sunyer Dequigiovanni Núria Viñolas Segarra Ramón María Marrades Sicart Jorge Hernández Ferrández Juan José Fibla Alfara Álvaro Agustí García-Navarro
European Journal of Cardio-Thoracic Surgery, ezx152, https://doi.org/10.1093/ejcts/ezx152