És el primer estudi realitzat amb aquest fàrmac que inclou només pacients amb càncer de fetge i que ha mostrat signes d'activitat anticancerígena amb efectes secundaris tolerables en pacients en els que havien fallat fins a tres línies de tractament prèvies.
Els resultats de l'estudi els ha presentat la Dra. María Reig, cap de la Unitat d'Oncologia hepàtica del Clínic Barcelona-IDIBAPS (BCLC) i CIBEREHD al 34è Simposi EORTC-NCI-AACR sobre dianes moleculars i terapèutica del càncer celebrat a Barcelona.
El càncer primari de fetge és el sisè càncer més comú i una de les principals causes de mort relacionada amb el càncer a tot el món. “Encara que hi ha disponibles noves opcions de tractament, el pronòstic dels pacients càncer de fetge avançat que no responen a la immunoteràpia segueix sent complicat. Des de la Unitat d'Oncologia hepàtica, el nostre objectiu és trobar tractaments nous per als nostres pacients”, explica María Reig.
El fàrmac, anomenat NMS-01940153E, és un inhibidor molt potent i selectiu de l'enzim Monopolar Spindle 1 (MPS1), que se sobreexpressa en diversos tipus de càncer, inclòs el càncer de fetge. MPS1 exerceix un paper fonamental en la regulació dels processos implicats en la divisió i el creixement cel·lular i, la seva inhibició, permetria controlar el càncer.
En estudis preclínics NMS-01940153E va ser molt eficaç en controlar de la proliferació de cèl·lules canceroses, tant per si sol com en combinació amb altres medicaments contra el càncer. L’estudi presentat per la Dra. Reig és el primer que mostra la seva acció sobre línies cel·lulars de càncer hepàtic i va demostrar que aquestes cèl·lules són molt sensibles a NMS-01940153E.
En un assaig fase I/II denominat MPS-153-001, es va administrar NMS-01940153E per via intravenosa a 12 pacients amb càncer de fetge els dies 1, 8 i 15 cada quatre setmanes en dosis creixents a partir de 100 mg per metre de superfície corporal per setmana (100 mg/m2/setmana). Tots els pacients havien rebut fins a tres tractaments previs contra el càncer però que no havien funcionat en el moment d'entrar a l'assaig.
L'agost del 2022, dos pacients seguien en tractament, nou havien discontinuat per progressió de la seva malaltia i un per efectes adversos. El càncer es va reduir en un 30% (una resposta parcial) en dos pacients i tres més van aconseguir control de la seva malaltia (estabilitat). “Aquest tipus de resposta en pacients que han fallat a tres tractaments sistèmics previs és totalment inèdita i per tant molt encoratjadora, i encara que estem en fases molt precoces de la investigació, creiem que hi ha un senyal interessant”, explica María Reig.
La Dra. Reig explica que, “quan es van augmentar les dosis de 100 a 135 mg/m2/setmana, dos pacients van experimentar neutropènia (recompte reduït de glòbuls blancs) amb sèpsia o infecció del tracte urinari a la dosi de 135 mg/m2/ setmana, vam considerar que aquests efectes secundaris van ser prou greus per aturar un augment de la dosi”. Altres efectes secundaris van incloure orina de color anormal (cromatúria), recompte baix de plaquetes (trombocitopènia), anèmia, debilitat, diarrea i reacció al lloc de la injecció, però no hi va haver mort relacionada amb el fàrmac.
“La neutropènia va ser el principal efecte secundari advers, però sempre va ser ràpidament reversible i, majoritàriament, es va controlar amb observació i reduccions de dosis per part dels metges tractants”, assenyala la Dra. Reig.
“Aquest és un estudi petit, de manera que els resultats s'hauran de mostrar en estudis més grans. La fortalesa de l’estudi és que l’efecte de NMS-01940153E sembla ser realista, a causa de la història de fracassos del tractament previ en aquests pacients i el patró primerenc de resposta que observem. Per tant, aquests resultats suggereixen que NMS-01940153E s'hauria de continuar estudiant en càncer de fetge. Actualment estem avaluat la seva activitat en pacients en els que la immunoteràpia no funciona”, explica la Dra. Reig, que afegeix que, “tenint en compte que fins a 75% dels pacients podria no respondre a la Immunoteràpia, l'assaig de fase II, que va començar a l'agost del 2022 i s'espera que continuï fins al 2024 a centres d'Espanya i Itàlia, aporta esperança. Si el senyal es confirma en pacients que reben en tractament després del fracàs a la immunoteràpia, ajudarà molts pacients en un curt-mig termini”.
Aquest estudi combina avenços a nivell del preclínic com a clínic, i és el reflex del treball multidisciplinari entre acadèmia i indústria (ENA2022_MPS1 Project_Final). “Sens dubte, aquest fàrmac funciona d'una manera molt diferent de les opcions disponibles per tractar el càncer de fetge actualment. Per tant, una vegada més l'Hospital Clinic-IDIBAPS-BCLC és avantguardista en aquest camp i treballa per oferir noves opcions de tractament als nostres pacients”, conclou la Dra. Reig.
