En l'article també han participat els investigadors del CIBERSAM Miquel Casas, Benedicto Crespo-Facorro, Ignacio Mata, Sergi Papiol, Josep Antoni Ramos Quiroga, Marta Ribasés i Cristina Sánchez-Mora.
El trastorn bipolar i l'esquizofrènia són dues condicions psiquiàtriques diferents però que comparteixen símptomes clínics. Diversos estudis epidemiològics i genètics recents han demostrat una superposició substancial entre tots dos trastorns a nivell genètic, tot i que també diferències en l'arquitectura genètica.
Per a l'article publicat a la revista Cell, els investigadors han estudiat els factors genètics que contribueixen als símptomes compartits pels dos trastorns i als símptomes específics de cada un. Els autors ressalten la importància de l'estudi i expliquen que "identificar els components genètics que contribueixen a l'aparició de ambdues malalties proporcionarà una idea de la biologia associada als símptomes compartits dels trastorns. També és important identificar variants específiques d'un determinat trastorn i la contribució d'aquestes variants genètiques a símptomes específics per tal d’escollir el tractament més adequat".
Per dur a terme l'estudi, es van analitzar les dades genètiques de 53.555 pacients (20.129 pacients amb trastorn bipolar i 33.426 pacients amb esquizofrènia) i de 54.065 voluntaris sans procedents de diversos centres de tot el món. Com a resultat d'aquestes anàlisis, es van trobar 114 loci implicats en vies sinàptiques i neuronals compartides entre ambdós trastorns, dels quals 32 no s'havien identificat prèviament.
En comparar els pacients amb esquizofrènia i els pacients amb trastorn bipolar (23.585 vs 15.270, respectivament) es van identificar 4 regions genòmiques que contribueixen a les diferències biològiques entre els dos trastorns. També es van identificar múltiples signatures genètiques que es correlacionen entre un trastorn i un símptoma clínic en l'altre trastorn. Per exemple, es va trobar que els marcadors de risc poligènic (PRS, polygenic risk score) per trastorn bipolar, que són una mesura quantitativa de la càrrega genètica individual, s'associaven amb la presència de símptomes maníacs en pacients amb esquizofrènia.
S’obre la via per a compendre els seus aspectes diferencials
En conclusió, Eduard Vieta assenyala que, "en aquest estudi es presenta una dissecció genètica detallada del trastorn bipolar i l'esquizofrènia que apunta a un risc genètic compartit substancial, però també demostra que regions específiques del genoma contribueixen a les diferències fenotípiques d'aquests trastorns" . De manera important, remarca que "les nostres dades suggereixen que l'esquizofrènia i el trastorn bipolar no són el mateix trastorn, però tampoc malalties totalment independents, sinó que poden compartir dimensions simptomàtiques específiques que es poden identificar utilitzant informació genètica, el que en última instància pot ajudar a caracteritzar millor al pacient i a guiar el diagnòstic i el maneig terapèutic ".
Eduard Vieta ha afegit que, "aquestes noves dades ens acosten de forma substancial a la comprensió de l'herència de dos dels grans síndromes psiquiàtrics, l'esquizofrènia i el trastorn bipolar, i obren per primera vegada la via per comprendre aspectes diferencials de la seva genètica molecular ".
Referència de l’article:
Genomic Dissection of Bipolar Disorder and Schizophrenia, Including 28 Subphenotypes.
Bipolar Disorder and Schizophrenia Working Group of the Psychiatric Genomics Consortium. Cell. 2018 Jun 14;173(7):1705-1715.e16. doi: 10.1016/j.cell.2018.05.046.