En càncer de mama, les metàstasis apareixen anys o fins i tot dècades després del diagnòstic del tumor primari. Aquestes lesions secundàries s'originen a partir de cèl·lules tumorals dispersades que han passat per un període de latència. És important conèixer quins canvis biològics existeixen durant la formació de les metàstasis a partir d'aquestes cèl·lules cancerígenes disseminades per abordar d'una manera més precisa la malaltia.
El càncer de mama pot classificar-se a nivell molecular en quatre subtipus: Luminal A, Luminal B, HER2-enriquit (HER2-E) i el tipus basal-like. Entre ells hi ha grans diferències quant a incidència, supervivència i resposta als diferents tractaments. Fins ara, els resultats de les anàlisis dels tumors suggerien que el subtipus molecular no canviava de forma substancial en produir la metàstasi.
Per a l'estudi publicat a Cancer Research, es van analitzar mostres de 123 pacients procedents d'un assaig del GEICAM, Grup de Recerca en Càncer de Mama, i dels hospitals Clínic de Barcelona, Clínic de València, Vall d'Hebron i l'AO-Papardo de Messina (Itàlia). Els investigadors van estudiar els canvis genòmics en 105 gens a nivell de l'RNA entre el tumor inicial i les metàstasis. Van observar que, encara que en la major part dels casos el subtipus molecular es manté quan apareix la metàstasi, no passa el mateix en un subtipus concret, el Luminal A. En aquest cas, quan apareix la metàstasi, es converteix en Luminal B o HER2- I en el 55% dels casos. "Aquests tumors luminals A que deixen de ser-ho en la metàstasi han perdut la seva sensibilitat als tractaments anti-estrogènics i, en aquest context, caldrà buscar altres opcions terapèutiques", explica Juan Miguel Cejalvo.
D'altra banda, aquest estudi descriu per primera vegada que com més temps passa entre el diagnòstic del tumor primari i l'aparició de la metàstasi, més agressiu és el càncer.
"L'estudi té implicacions importants ja que indica que en càncer de mama és clau biòpsia i analitzar a nivell genòmic la metàstasi per caracteritzar bé el tumor i determinar si hi ha hagut un canvi en la seva biologia i, per tant, en el seu comportament", afirma Aleix Prat. "Aquesta anàlisi ens ajudarà a escollir el tractament més adequat i a predir millor la supervivència de les pacients amb malaltia metastàtica. També obre la porta a dur a terme assaigs clínics amb nous fàrmacs sobre la base de la biologia de la metàstasi i no del tumor primari, com es fa en l'actualitat", conclou.
Referència de l’article:
Intrinsic subtypes and gene expression profiles in primary and metastatic breast cancer
Juan Miguel Cejalvo, Eduardo Martínez de Dueñas, Patricia Galvan, Susana García-Recio, Octavio Burgués Gasión, Laia Paré, Silvia Antolin, Rossella Martinello, Isabel Blancas, Barbara Adamo, Angel Guerrero-Zotano, Montserrat Muñoz, Paolo Nuciforo, María Vidal, Ramón M Pérez, José Ignacio Chacón López-Muñiz, Rosalía Caballero, Vicente Peg, Eva Carrasco, Federico Rojo, Charles M. Perou, Javier Cortes, Vincenzo Adamo, Joan Albanell, Roger R Gomis, Ana Lluch and Aleix Prat.
Cancer Research. DOI: 10.1158/0008-5472.CAN-16-2717