La temperatura ambiental influeix de forma important en la capacitat dels mosquits per a transmetre la malària, ja que son organismes ectotèrmics, és a dir, la seva temperatura corporal coincideix amb la de l'entorn. Per aquest motiu, les prediccions de malària establertes a partir de models climàtics globals no indiquen necessàriament el que pot succeïr en zones concretes, ja que el que es produeixi en un indret determinat pot ser molt diferent del que passi en un altre que estigui només 50 kilòmetres de distància del primer.
Per entendre l'impacte real que pot tenir el canvi climàtic en la transmissió de la malària, per poder adaptar-se millor a les necessitats de les comunitats locals i millorar les estratègies d'adaptació i mitigació a escala local, es necessiten emprar mètodes més precisos.L'equip d'investigació de la UPE-CRESIB va reduir primerament l'escala de les projeccions de models climàtics globals convencionals mitjançant una tècnica estadística, per obtenir dades diàries de qualitat sobre la temperatura en quatre localitzacions de Kenya amb característiques ambientals diferents. Posteriorment, a través d'un model matemàtic senzill que descriu la influència de la temperatura en la capacitat dels mosquits adults per a transmetre paràsits de la malària, va comparar les prediccions obtingudes en les quatre localitzacions diferents amb les prediccions de les simulacions del model a gran escala.
Els resultats obtinguts prediuen grans increments del potencial de transmissió de la malària a les terres altes i fredes i una reducció de la transmissió en regions amb un clima càlid, similar al de la sabana.Font: ISGlobal