La investigació, en la que hi han participat 16 centres clínics espanyols, tenia com a objetiu la identificació de factors de risc implicats en l'aparició d'un primer episodi psicòtic, tant genètics com ambientals, i la seva interacció, a fi de desenvolupar estratègies més efectives de tractament. Per a això, els investigadors van fer un seguiment durant dos anys (de 2009 a 2012) a 335 pacients amb un primer episodi psicòtic, contra un grup de control format per 253 individus sans, d'edat, gènere i nivell sòcioeconòmic emparellats. La recerca es va articular en torn a un mòdul bàsic, en el que hi van participar tots els grups de recerca integrants i en el que s'ha dut a terme la caracterització genètica i clínica mitjançant escales sòciodemogràfiques i clíniques estadaritzades, i tres mòduls específics: neuroimatge, eurocognició i terapèutica-farmacogenètica.
Els resultats obtinguts, que ara es publiquen, han permès la identificació de diverses interaccions gen-ambient involucrades en el risc de presentar un primer episodi psicòtic, i subratllen la importància de la interacció de la neurotransmissió de la serotonina amb certs estimuls mediambientals. El sistema serotoninèrgic pot tenir un paper clau en la xarxa regulatòria de l'estrès i altres sistemes implicats en l'emergència i desenvolupament dels desordres psicòtics.
Estudis posteriors
D'aquest estudi, i del fet que els pacientes que van presentar un primer episodi psicòtic poden tenir una recaiguda en els anys posteriors a la remisió, va sorgir el plantejament de realitzar un seguiment a tres anys d'aquests pacients, emprant la mateixa metodologia. Amb aquest objectiu, es va iniciar el 2011 un segon projecte, també coordinat des de la Unitat d'Esquizofrènia del Clínic: "Determinantes clínicos y neurobiológicos de segundos episodios de esquizofrenia. Estudio longitudinal de primeros episodios psicóticos" (2EPs). Finançat pel FIS, hi van participar 15 dels 16 grups integrans del primer estudi. Actualment està en fase de conclusió.
Per altra banda, l'envergadura del PEP va permetre iniciar un altra estudi: "Alteraciones Inflamatorias en Esquizofrenia: búsqueda de marcadores biológicos en primeros episodiso psicóticos" (projecte "FLAMM-PEP's"), finançat pel CIBERSAM i que es va desenvolupar entre 2010 i 2011. Coordinat pel Departament de Farmacologia de la Facultat de Medicina de la Universitat Complutense de Madrid i dirigit pel professor Juan Carlos Leza, l'estudi tenia com a objectiu identificar possibles víes bioquímiques que condueixen a un estat oxidatiu/notrosatiu i inflamatori en uns 100 pacients amb un primer episodi psicòtic. Els resultats van evidenciar una desregularització de les vies pro-/antiimflamatòries en cèl·lules mononuclears de sang perifèrica (CMSP) en primers episodis psicòtics, accentuada en etapes patològiques més tardanes.
Producció científica
L'estudi PEP ha tingut un gran impacte en la comunitat científica internacional, i els resultats s'han publicat en les revistes científiques més prestigiones en l'àmbit de les neurociències. L'equip de recerca ha publicat més de 20 treballs, amb prop de 100 punts de factor d'impacte i més de 115 citacions.
Referència bibliogràfica
Bernardo, M., et al., Modelling gene-environment interaction in first episodes of psychosis, Schizophr. Res. (2017), http://dx.doi.org/10.1016/j.schres.2017.01.058