Durant els primers mesos de vida, el plor és la manera en què els nadons es comuniquen, i aquest acostuma a ser interpretat pels seus progenitors com un senyal d’alerta o necessitat.
Un estudi del Servei de Neonatologia de l’hospital Clínic Barcelona i de l’IDIBAPS, en col·laboració amb la startup de tecnologia sanitària Zoundream AG especialitzada en anàlisi del plor, ressalta la complexitat del plor del nounat i defensa que la seva anàlisi pot convertir-se en una eina objectiva i fiables perquè els pares entenguin millor el nadó i millori la relació entre ambdues parts. Per part de l’hospital hi han particiat Oscar Garcia-Algar, cap del Servei de Neonatologia i investigador del grup Medicina Fetal Perinatal de l’IDIBAPS, i Anna Lucia Paltrinieri, pediatra del mateix Servei.
Els nadons ploren una mitjana d’entre una hora i mitja i tres hores al dia. L’impacte del plor en els pares pot arribar a desencadenar sensacions d’ansietat, depressió, impotència, ira i frustració, cosa que afecta de forma negativa el vincle afectiu amb el nadó. Això podria comprometre la seva cura, així com el seu procés de desenvolupament neurològic.
L’estudi exploratori realitzat ha permès classificar cada tipus de plor i atribuir-li unes característiques determinades segons l’acústica, els senyals d’electroencefalografia (EEG), de saturació regional cerebral d’oxigen (NIRS), les expressions facials i els moviments corporals, entre altres.
Diferents tipus de plor
La recerca va incloure a 38 nounats sans sense anomalies congènites ni malalties destacables, seleccionats a la Maternitat del Clínic Barcelona. Es van recopilar dades d’EEG, NIRS, àudios i vídeos de cada nounat mentre ploraven de manera espontània, que van servir per definir diferents tipus de plor generats per diferents situacions, com gana, son, inquietud, gasos i estrès. Aquesta recopilació de dades, a més de tenir implicacions significatives en el vincle entre el nadó i els seus pares, pot millorar la seva atenció mèdica en comprendre el primer intent comunicatiu dels nounats.
Les troballes principals van mostrar com cada tipus de plor es caracteritza per diferents patrons acústics, neurofisiològics i de comportament. Per exemple, el plor per gana és constant, rítmic, de curta durada, intens i sorollós, però no agut, i pot provocar una varietat d’expressions facials i moviments corporals destinats a cridar l’atenció del cuidador. En canvi, el plor d’angoixa té poques pauses, és erràtic i més agut. Mentre que el plor per gasos és semblant a aquest últim, però més ronc, a causa de la tensió que s’exerceix sobre les cordes vocals.
El plor per son és de llarga durada, amb crits prolongats i monòtons que presenten una clara melodia decadent, mentre que el plor per demanda d’atenció és molt semblant, tot i que sembli més un lament que un plor real i la seva interpretació depèn molt del context en què es presenti.
Aquest estudi pioner multimodal crea un precedent en la recerca de l’anàlisi del plor i assegura que aquesta expressió desencadena un procés comunicatiu complex en el nadó que involucra patrons neurofisiològics i de comportament que ajuden a diferenciar els tipus de plor associats a diferents necessitats o estats d’ànim en el nounat. Aquestes conclusions serviran per a profunditzar en la interpretació del plor, i sobretot per a ressaltar el potencial clínic de l’anàlisi del plor com una eina objectiva i accessible per a millorar la relació entre pares i fills i per a garantir el benestar de la família i el desenvolupament del nounat.
Referència de l’estudi:
Ana Laguna, Sandra Pusil, Àngel Bazán, Jonathan Adrián, Zegarra-Valdivia, Anna Lucia Paltrinieri, Paolo Piras, Clàudia Palomares i Perera, Alexandra Pardos Véglia, Oscar Garcia-Algar, Silvia Orlandi. Multi-modal analysis of infant cry types characterization: Acoustics, body language and brain signals. Computers in Biology and Medicine. 2023. doi.org/10.1016/j.compbiomed.2023.107626.
