El càncer de mama és un dels tumors més freqüent entre les dones de tot el món. S'estima que una de cada vuit dones en patirà un.
De càncers de mama n’hi ha de diferents tipus. Uns són els que es denominen hormodependents o hormonosensibles: les cèl·lules del tumor tenen receptors per a hormones com la progesterona o els estrògens que afavoreixen el creixement tumoral. El 70% dels càncers de mama són hormonosensibles.
En pacients amb aquest tipus de càncer de mama i que tenen alt risc de desenvolupar metàstasi s’ha vist que la quimioteràpia és beneficiosa pels seus efectes directes anti-tumorals. En canvi, en pacients amb risc baix o intermedi s’han vist efectes diferents segons si les dones són pre-menopàusiques o post-menopàusiques. En les dones pre-menopàusiques és beneficiosa, en les post-menopàusiques, no.
Fins ara es desconeixia el perquè d’aquestes diferències i els mecanismes biològics que hi havia al darrere. Ara, un estudi, encapçalat per Núria Chic, Francesco Schettini i Aleix Prat, del grup de recerca de l'IDIBAPS Genòmica translacional i teràpies dirigides en tumors sòlids, hi ha trobat l’explicació. El treball s’ha publicat a la revista EBioMedicine, del grup editorial Lancet.
“En pacients pre-menopàusiques, la quimioteràpia atura la funció ovàrica i això provoca la reducció d’estrògens que dificulta la progressió del tumor”, explica Chic, oncòloga mèdica de l’Hospital Clínic amb una beca PhD4MD del programa PERIS de la Generalitat de Catalunya. “Les pacients post-menopàusiques ja tenen els estrògens reduïts, per tant la quimioteràpia no provoca aquest efecte anti-estrogènic i això explicaria perquè és menys eficaç”.
Per arribar a aquestes conclusions es van analitzar 846 mostres de pacients amb càncer de mama hormonosensible i que han rebut tractament amb quimioteràpia o tractament hormonal. Es va estudiar les dades genòmiques abans i durant la teràpia per identificar si la quimioteràpia induïa un efecte anti-estrogènic. “De forma sorprenent, vam veure que només en dones pre-menopàusiques es detecta l’efecte anti-estrogènic anti-tumoral de la quimioteràpia”, explica Prat, que també és el cap de Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Clínic, professor de la Universitat de Barcelona i president de SOLTI. Aquest treball confirma la sospita que existia a la comunitat mèdica sobre la utilitat de la quimioteràpia en dones joves.
“L’objectiu ara és dissenyar un gran estudi clínic en dones joves amb càncer de mama hormonosensible de baix risc on es demostri que si aconseguim que els ovaris no funcionin, no cal la quimioteràpia. Això suposaria un gran avenç per disminuir l’ús de quimioteràpia en aquest grup de pacients”, conclou Prat.
L’estudi s’ha fet amb la col·laboració de SOLTI i amb el suport econòmic del programa PhD4Md, la SEOM, l’ESMO, l’Horizon 2020 i la Marató de TV3.
