La pandèmia de la COVID-19 ha fet habitual el sistema de teleconsulta a l’atenció primària i a tot el sistema de salut. Tot i els potencials beneficis de les visites per telèfon o internet, com l’accés als serveis de salut des de qualsevol lloc o la reducció dels desplaçaments, les noves tecnologies poden ser una barrera per a la població de més edat.
“Hem observat que la gent gran, així com les persones amb poc domini de la tecnologia o que no tenen accés, experimenten dificultats per a contactar amb els professionals a través de la teleconsulta”, explica Lluis González de Paz, del Consorci d’Atenció Primària de Salut Barcelona Esquerra (CAPSBE) i investigador del grup IDIBAPS Investigació transversal en atenció primària, dirigit per Antoni Sisó. “Així mateix, l’ús de la telemedicina requereix habilitats en entrevista i comunicació, que no estan consolidades als ensenyaments de medicina o infermeria ni a la formació postgraduada, però que són necessàries per a atendre els pacients per teleconsulta. No obstant això, avui encara desconeixem l’impacte del canvi de la visita presencial a la teleconsulta sobre els pacients i els resultats de salut”.
Per tal d’esbrinar-ho, González de Paz i el seu equip han comparat dades de les visites cara a cara (presencials) i les teleconsultes que es van dur a terme durant els períodes prepandèmic (2017-2019) i pandèmic (2020-2021). L’estudi, publicat a la revista International Journal of Environmental Research and Public Health, analitza l’evolució d’ambdós tipus d’atenció segons la franja d’edat dels pacients, així com el nombre de diagnòstics registrats de les malalties més freqüents.
Segons els resultats, durant la pandèmia i en un context on les teleconsultes es van generalitzar a causa de les restriccions a la mobilitat, l’ús de la teleconsulta va ser menor entre les persones majors de seixanta-cinc anys, en comparació amb pacients més joves. “A la franja d’edat compresa entre els 15 i els 44 anys les teleconsultes van augmentar un 74%, mentre que l’increment entre la gent gran, tot i ser el grup més fràgil i vulnerable, es va situar vora el 12%. Entre el grup dels més grans les visites presencials tampoc van augmentar, en altres paraules: les persones grans van tenir menys accés als professionals sanitaris”, assenyala González de Paz. “Les dades també mostren una clara davallada dels diagnòstics amb l’augment de les teleconsultes. Això ho atribuïm al fet que els professionals de l’atenció primària requereixen visites presencials amb els pacients per a detectar malalties, que difereix de fer seguiment o ajustar tractaments”.
Pels autors, l’estudi evidencia que les persones més grans tenen dificultats en l’ús de les teleconsultes i que aquestes no van resoldre l’augment de la demanda dels serveis causada per la COVID-19. Així mateix, destaquen la necessitat d’adaptar millor les eines de teleconsulta, per tal que els professionals puguin garantir l’accés i respondre a les necessitats dels majors de 65 anys. “Mantenir la capacitat de detectar problemes de salut, de visitar a tota la població i preservar l’accessibilitat és fonamental, perquè és a l’atenció primària on la majoria de persones es visiten per primera vegada i a on reben el seu primer diagnòstic”, conclou González de Paz.
Article de referència
Barón-Miras LE, Sisó-Almirall A, Kostov B, Sánchez E, Roura S, Benavent-Àreu J, González-de Paz L. Face-to-Face and Tele-Consults: A Study of the Effects on Diagnostic Activity and Patient Demand in Primary Healthcare. Int J Environ Res Public Health. 2022 Oct 29;19(21):14119.
