La síndrome de Brugada és una malaltia genètica que predisposa a l'atac cardíac o a la mort sobtada a causa d'una taquiarítmia ventricular maligna. Per al seu diagnòstic, es realitza una prova de provocació amb infusió intravenosa de fàrmacs bloquejadors del canal de sodi -essent l'ajmalina el més efectiu- per desemmascarar el patró electrocardiogràfic tipus I indicatiu diagnòstic de la síndrome. Aquesta prova està indicada principalment en pacients joves que presenten fibril·lació auricular (FA) "solitària", síncopes prèvies i/o una història familiar amb casos de mort sobtada, ja que, encara que presenten un electrocardiograma basal normal, aquest pot patir canvis dinàmics amb el temps. La prova no està exempta de riscos, però la seva aplicació clínica diària evita situacions potencialment letals. Com a tractament de la SB en aquest tipus de pacients, una opció clara és la implantació d'un desfribil·lador cardioversor o ICD, però els pacients amb episodis recurrents de fibril·laió ventricular poden experimentar múltiples descàrregues del dispositiu, amb el consegüent deteriorament de la seva qualitat de vida.
Recentment, s'ha proposat la tècnica de l'ablació epicàrdica basada en substracte com una solució a la fibril·lació ventricular recurrent, però els pocs casos existents no permetien cap conclusió ferma al respecte. En aquest estudi, l'equip d'investigació es va proposar analitzar aquesta metodologia i comprovar els resultats en un ampli grup de pacients amb SB, així com verificar la idoneïtat de la tècnica per normalitzar les conseqüències d'aquesta malaltia genètica.
Els resultats de l'estudi prospectiu realitzat amb 135 persones mostren que els pacients amb SB simptomàtic, independentment de la presentació clínica o del patró electrocardiogràfic de la síndrome, presenten un substrat anatòmic i electrofisiològic ben definit, caracteritzat per electrocardiogrames (ECG) ventriculars de baixa freqüència fragmentats i anormals. La cartografia endo-epicàrdica combinada va localitzar el substrat exclusivament en la via de sortida del ventricle dret i en la paret lliure del ventricle dret i el pericardi anterior, i l'administració d'ajmalina va delinear la seva extensió i distribució com a objectiu adient per a l'ablació exitosa.
Així mateix, l'estudi va demostrar una relació objectiva entre el grau del tipus I del patró electrocardiogràfic (ECG) i l'extensió del substrat; com més ampla és la zona anormal, major és l'elevació del segment ST i l'aparença de tipus acanalat. L'ablació del substrat va normalitzar el patró ECG sense complicacions, donant com a resultat la no induïbilitat de taquicàrdia ventricular/fibril·lació ventricular (TV/FV) en tots els pacients. L'ajmalina es va repetir sistemàticament durant el seguiment i va donar negatiu en tots els pacients excepte en 2, que van requerir la repetició del procediment.
Al llarg d'un seguiment mitjà de 10 mesos realitzat als 135 pacients amb Bs simptomàtica, només 2 d'ells (1,5%), amb simptomes relacionats amb la BS i amb multiples episodis recurrents de TV/FV abans de l'ablació, van experimentar un episodi de TV/FV després del procediment, i en un d'ells el desequilibri electrolític va ser el mecanisme desencadenant.
Aquestes troballes són clínicament importants, ja que demostren per primera vegada la funció terapèutica efectiva de l'ablació epicàrdica a l'hora de prevenir la fibril·lació en pacients de SB amb alt risc de fibril·lació ventricular.
Referència de l'article: Pappone, Brugada, Vicedomini, Ciconte, Manguso, Saviano, Vitale, Cuko, Giannelli, Calovic, Conti, Pozzi, Natalizia, Crisà, Borrelli, Brugada, Sarquella-Brugada, Guazzi, Frigiola, Menicanti, Santinelli (2017): Electrical Substrate Elimination in 135 Consecutive Patients With Brugada Syndrome. Circ Arrhythm Electrophysiol. 2017 May;10(5):e005053. doi: 10.1161/CIRCEP.117.005053.