L’Hospital Clínic-IDIBAPS presenta a la Conferència Mundial AIDS 2022 un cas excepcional de curació funcional de la SIDA. Una pacient, després de la supressió del tractament antiretroviral, té un control absolut de la replicació del VIH, mantingut durant més de 15 anys, amb càrrega viral indetectable i sense prendre medicació contra el virus.
La comunicació al congrés l’han liderat Núria Climent, investigadora del grup Sida i infecció per VIH de l’IDIBAPS, encapçalat per Josep Mallolas; Josep M. Miró, especialista en malalties infeccioses de l’Hospital Clínic, cap de grup IDIBAPS i catedràtic de Medicina de la Universitat de Barcelona; Juan Ambrosioni, metge de la Unitat de VIH de l’Hospital Clínic i investigador del grup de Sida i Infecció per VIH de l’IDIBAPS i Sonsoles Sanchez-Palomino, investigadora del mateix grup. Tots ells són investigadors del CIBER de malalties infeccioses (CIBERINFEC).
La Síndrome d'Immunodeficiència Adquirida (SIDA) és la forma més greu de la infecció provocada pel virus de la immunodeficiència humana (VIH). Gràcies als avenços en el tractament s'ha aconseguit cronificar la malaltia i millorar la qualitat de vida de les persones infectades.
Tot i que el tractament antiretroviral és efectiu per suprimir la replicació viral, el VIH persisteix als reservoris i es recupera després de suspendre la teràpia. Tot i això, hi ha poques persones, com els controladors posttractament, que mantenen càrregues virals indetectables sense prendre medicació, sent un model realista per a la cura funcional del VIH. Altres casos de curació estan relacionats amb el trasplantament de medul·la òssia o en pacients excepcionals que tenen virus defectuosos o factors genètics associats amb una potent resposta immune al VIH d’un tipus de limfòcit, les cèl·lules T CD8+, en els anomenats controladors d'elit.
Un cas únic: 15 anys amb control absolut sobre la replicació del virus
L’estudi presentat al Congrés AIDS 2022 descriu els mecanismes immunològics d'una dona controladora posttractament que confereixen un control absolut de la replicació del VIH durant més de 15 anys. La pacient va ser diagnosticada a l'estadi d'infecció aguda pel VIH i va ser inclosa en un assaig clínic amb tractament antiretroviral durant 9 mesos i diverses intervencions immunomoduladores amb la ciclosporina A, un immunosupressor. “La pacient no tenia factors genètics clàssics associats amb el control del VIH, no era una controladora d’elit de la malaltia i encara més, va presentar una primoinfecció greu, cosa que no és habitual tampoc en els controladors posttractament”, assenyala Josep M. Miró.
D’altra banda, s’ha comprovat que la pacient no està infectada per virus defectius, és a dir, el seu virus era viable perquè va poder ser aïllat i cultivat al laboratori. “Al llarg d'aquests anys hem trobat una caiguda pronunciada i progressiva del nombre de virus al reservori, cosa que suggereix un control per part de la resposta immune”, explica Sonsoles Sanchez-Palomino.
Els investigadors van veure que les cèl·lules sanguínies de la pacient eren altament resistents a ser infectades pel virus del VIH en cultius in-vitro, però que els seus limfòcits T CD4+ purificats eren susceptibles a la infecció pel VIH. Això suggereix que altres poblacions cel·lulars de la sang bloquejaven la infecció i podrien contribuir al control del VIH.
Mitjançant un assaig d’inhibició viral l’estudi ha demostrat que hi ha una forta inhibició del VIH promoguda per dos tipus de limfòcits: les cèl·lules natural killer, que formen part del sistema immune innat i constitueixen la primera línia de defensa enfront diferents patògens; i els limfòcits T CD8+, que juguen un paper clau en la defensa de les cèl·lules enfront virus i bacteris. “La gran novetat del treball és que hem caracteritzat les cèl·lules que aconsegueixen el control del virus”, assenyala Núria Climent.
De fet, aquestes cèl·lules són les responsables del que anomenem respostes innates y corresponen a cèl·lules de memòria NK, de l’anglès, “Natural Killer” i limfòcits T ϒδ citotòxics, denominats així perquè són els responsables d’eliminar altres cèl·lules. “La pacient té nivells molt alts de les dues cèl·lules que podrien bloquejar el virus o destruir les cèl·lules infectades aconseguint així la cura funcional”, assenyala Núria Climent. “La cura funcional del VIH és un objectiu molt més realista a major escala que la cura esterilitzant, per això és tan important entendre els mecanismes subjacents”, afegeix Juan Ambrosioni.
“El cas presentat és excepcional, no només perquè hi ha molt poques persones amb control posttractament a llarg termini, sinó també pel mecanisme de control del VIH, diferent al descrit en pacients controladors d'elit i altres casos documentats fins ara”, explica Josep Mallolas, co-autor de la comunicació, cap de la Unitat de VIH del Clínic, del grup de recerca Sida i infecció per VIH de l’IDIBAPS i professor del Departament de Medicina de la UB.
Aquest cas de cura funcional obre la porta al desenvolupament de noves estratègies potencials de tractament per augmentar l'activitat de les cèl·lules implicades en la resposta innata de la pacient enfront el virus.
En la comunicació al congrés també hi han participat: José Alcamí, Monserrat Plana, Tania González, i Cristina Xufré, del grup Clínic-IDIBAPS y CIBERINFEC; i Roger Paredes, Marc Noguera i Maria Casadellà, de l’ Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa.
El projecte que ha portat a aquests resultats ha rebut el finançament de la Fundació “la Caixa”. També ha estat finançat gràcies a la Red Española de Investigación del SIDA (RD12/0017/0001, RD16/0025/0002 and RD16/0025/0014-ISCIII-FEDER (RIS- ISCIII); al Fondo de Investigación Sanitaria (FIS) 04/0363, and PI20/00676 del Instituto de Salud Carlos III; i el programa CERCA de la Generalitat de Catalunya SGR 615 and SGR 653.
