El mieloma múltiple quiescent és una malaltia heterogènia i asimptomàtica que progressa a mieloma múltiple simptomàtic de forma variable. Disposar de marcadors fiables que permetin determinar la progressió de forma precoç d'un subtipus a un altre és clau per indicar els tractaments adequats.
Estudis previs realitzats pel mateix grup i liderats per la Dra. Laura Rosiñol, cap de la Unitat de Amiloïdosi i Mieloma, van determinar que el comportament dels nivells de proteïna-M constituïa un factor de risc de progressió de la malaltia. Així, van descriure dos tipus de mieloma quiescent en funció del mateix. En el primer grup, en el que l'evolució a malaltia simptomàtica es produïa més ràpid, els nivells de la proteïna augmentaven de forma progressiva ("evolving"), mentre que en l'altre, l'increment de la proteïna es produïa de forma brusca ("non-evolving").
En l'estudi es va analitzar el valor predictiu de diferents factors de risc, entre els que es troba l'evolució de la proteïna-M, en mostres de sèrum de 206 pacients amb mieloma múltiple quiescent. Els investigadors van detectar que quan els valors de proteïna-M augmentaven de forma progressiva, el risc de progressió a mieloma múltiple simptomàtic és 5 vegades més gran pel que fa als pacients que tenen valors estables d'aquest marcador.
"En el seguiment de pacients amb mieloma quiescent, el fet de trobar progressió dels valors de proteïna-M treuen impacte pronòstic a la resta de marcadors disponibles, és a dir, que les alteracions en altres biomarcadors perden importància", explica Carlos Fernández de Larrea, coordinador de l'estudi. "Aquesta troballa podria portar a modificar els criteris diagnòstics del mieloma múltiple i permetria tractar precoçment els pacients", conclou.
Referència de l'article:
Evolving M-protein pattern in patients with smoldering multiple myeloma: impact on early progression
Fernández de Larrea C, Isola I, Pereira A, Cibeira MT, Magnano L, Tovar N, Rodríguez-Lobato LG, Calvo X, Aróstegui JI, Díaz T, Lozano E, Rozman M, Yagüe J, Bladé J, Rosiñol L.
Leukemia. 2018 Feb 2. doi: 10.1038/s41375-018-0013-4