L’estudi l’ha coordinat el Dr. Pere Ginés, cap del Servei d’Hepatologia del Clínic i de l’equip de recerca en Mecanismes de Malaltia Hepàtica i Complicacions de la Cirrosi de l’IDIBAPS i investigador del CIBEREHD. Les primeres signants de l’estudi són la Dra. Patricia Huelin i la Dra. Elsa Solà, del mateix grup. A l´estudi hi ha participat també el Dr. Wladimiro Jimenez, cap del Servei de Bioquímica del Centre de Diagnòstic Biomèdic de l’hospital i investigador del mateix equip de l’IDIBAPS, junt amb els Drs. Manuel Morales i Xavier Filella, del mateix servei, i el Dr. Esteban Poch, cap del Servei de Nefrologia del Clínic.
La insuficiència renal aguda és una complicació freqüent en pacients amb cirrosi avançada hospitalitzats per una descompensació de la malaltia. L’aparició d’aquesta complicació empitjora el pronòstic de la cirrosi i la mortalitat als tres mesos se situa entre el 28 i el 47%. El risc de mortalitat depèn de diversos factors, sobretot de la intensitat i la causa de la insuficiència renal, de les complicacions associades i del grau d’afectació del fetge. “S’han de fer més esforços per disminuir l’impacte de la insuficiència renal aguda pel que fa a la mortalitat i a les complicacions que provoca en els pacients amb cirrosi”, expliquen Patrícia Huelin i Elsa Solà.
Els marcadors de ronyó són útils en el diagnòstic diferencial entre necrosi tubular aguda i altres tipus d’insuficiència renal en cirrosi, en concret la síndrome hepatorenal. “Poder distingir l’origen del dany renal és clau ja que el tractament és diferent en els dos casos”, assenyala Elsa Solà.
L’objectiu de l’estudi publicat a la revista Hepatology va ser investigar la capacitat de diferents biomarcadors per al diagnòstic diferencial del dany renal agut i la seva validesa en la predicció de l’evolució de la malaltia i la supervivència dels pacients. Es van analitzar 320 casos d’insuficiència renal aguda en pacients hospitalitzats per cirrosi descompensada.
Dels tres biomarcadors que es van analitzar, el NGAL mesurat en una mostra d’orina, va ser el més sensible per distingir la necrosi tubular aguda de la síndrome hepatorenal. Els resultats de l’estudi també demostren que NGAL és rellevant per predir la progressió de la insuficència renal i la mortalitat a curt termini. “Vam observar que en els pacients en els que la malaltia progressava els nivells de NGAL eren superiors. En els pacients que van morir a causa d’aquesta complicació, els nivells també estaven més elevats que en la resta”, explica Elsa Solà.
“Fins ara no disposàvem d’eines diagnòstiques amb la precisió suficient per al diagnòstic diferencial de la Insuficiència renal aguda en els pacients amb cirrosi. Aquest biomarcador ha demostrat ser eficaç tant per determinar quin és l’origen del dany renal com per predir l’evolució de la malaltia”, afirma el Dr. Pere Ginés. “Amb les dades d’aquest estudi hem incorporat la determinació d’aquesta proteïna en els pacients amb cirrosi avançada en la pràctica clínica diària”, conclou.
Referència de l’estudi:
Huelin P, Solà E, Elia C, Solé C, Risso A, Moreira R, Carol M, Fabrellas N, Bassegoda O, Juanola A, de Prada G, Albertos S, Piano S, Graupera I, Ariza X, Napoleone L, Pose E, Filella X, Morales-Ruiz M, Rios J, Fernández J, Jiménez W, Poch E, Torres F, Ginès P.
Hepatology. doi: 10.1002/hep.30592
