A través d'una analítica rutinària, una proteïna, la proteïna tau fosforilada, pot diagnosticar la malaltia, fins i tot en persones amb símptomes molt inicials.
L'estudi ha estat coordinat per Mircea Balasa, neuròleg de la Unitat Alzheimer i altres trastorns cognitius i investigador del grup Malaltia d'Alzheimer i altres trastorns cognitius de l'IDIBAPS; Raquel Sánchez-Valle, cap del Servei de Neurologia del Clínic i de la Unitat d'Alzheimer, així com del grup de recerca de l'IDIBAPS; i Albert Lladó, neuròleg de la Unitat d'Alzheimer i altres trastorns cognitius i investigador de l'IDIBAPS. El primer signant de l'estudi és Jordi Sarto, neuròleg i investigador del mateix equip. També hi han participat professionals del Centre de Diagnòstic Biomèdic (CDB) del Clínic.
La malaltia Alzheimer és un trastorn neurodegeneratiu progressiu que es produeix per la pèrdua progressiva de les neurones. És la causa més comuna de demència en persones grans. Juntament amb les altres demències neurodegeneratives, la malaltia d'Alzheimer és una causa major de discapacitat i tindrà un creixement exponencial en les properes dècades, amb una estimació de 150 milions de persones afectades el 2050.
Biomarcadors per a la malaltia d'Alzheimer
Per a una intervenció precoç cal tenir un diagnòstic exacte. En l'actualitat, els mètodes diagnòstics disponibles, com l'anàlisi de biomarcadors en líquid cefaloraquidi o la realització de proves de neuroimatge cerebral, són molt fiables, però són cars i relativament invasius, cosa que en limita l'ús generalitzat. “Disposar de marcadors específics fàcilment accessibles, com poden ser biomarcadors en sang, ajudaria a oferir un diagnòstic precoç a una proporció més gran de pacients”, explica Raquel Sánchez-Valle.
Fins ara, s'han trobat diferents marcadors, però només s'han provat en grups de pacients molt concrets, de manera que falten dades en cohorts de pràctica clínica habitual per poder implementar-ne l'ús sistemàtic com a eines diagnòstiques. L'objectiu de l'estudi va ser determinar la capacitat diagnòstica de cinc biomarcadors en sang (p-tau181, t-tau, NfL, GFAP i UCH-L1).
Una proteïna a la sang permet diagnosticar la malaltia d'Alzheimer
Entre juny de 2019 i juny de 2021 es van incloure 349 persones ateses de forma consecutiva a la Unitat Alzheimer i altres trastorns cognitius de l'hospital Clínic Barcelona. A totes elles, al marge del procediment diagnòstic estàndard (proves cognitives i de neuroimatge, exploració neuropsicològica, determinació de marcadors en líquid cefaloraquidi o mitjançant un PET), se'ls va extreure una mostra de sang per a la determinació dels cinc marcadors plasmàtics de deteriorament cognitiu en estudi, entre ells, proteïna tau fosforilada (ptau181) i els neurofilaments (NfL).
Els resultats d'aquest estudi demostren que la proteïna ptau181 plasmàtica es correlaciona amb la presència de la malaltia d'Alzheimer, fins i tot en pacients amb pocs símptomes. “Aquest biomarcador va ser capaç de distingir entre persones amb Alzheimer i persones amb problemes cognitius no neurodegeneratius”, explica Jordi Sarto.
A més, la ptau181 en plasma podria haver evitat més de la meitat de les proves diagnòstiques confirmatòries en LCR o PET. “La idea no és substituir els biomarcadors en líquid cefaloraquidi o la detecció de plaques amiloides mitjançant un PET, sinó, sobre la base d'aquests resultats, reduir aquestes proves sobre la base dels nivells de ptau181”, assenyala Albert Lladó.
D'altra banda, la combinació de ptau181 plasmàtica i els neurofilaments (NfL) es va correlacionar amb un diagnòstic de demència frontotemporal, un altre tipus de malaltia neurodegenerativa.
"Aquests resultats suggereixen que aquestes proves tenen un rendiment diagnòstic adequat per implementar-se a nivell de les unitats de demència hospitalàries per incrementar la certesa d’un diagnòstic clínic i estalviar proves més cares (PET cerebral) o invasives (punció lumbar) en moltes persones", apunta Mircea Balasa.
"Per a un ús clínic sistemàtic, el pas següent seria obtenir l'aprovació de les autoritats reguladores de cara al finançament d'aquestes proves a través del sistema públic de salut", conclouen els autors.
Aquest estudi ha estat possible gràcies al finançament de l'Institut de Salut Carles III (ISCIII), projectes 19/00198, 19/00449 i 20/00448.
Referència de l'estudi:
Sarto J, Ruiz-García R, Guillén N, Ramos-Campoy Ó, Falgàs N, Esteller D, Contador J, Fernández G, González Y, Tort-Merino A, Juncà-Parella J, Bosch B, Borrego-Écija S, Molina-Porcel L, Castellví M, Vergara M, Antonell A, Augé JM, Naranjo L, Sanchez-Valle R, Lladó A, Balasa M.
Neurology. 2022 Nov 30:10.1212/WNL.0000000000201597. doi: 10.1212/WNL.0000000000201597.
