Avui, 25 de febrer, fa un any que es va diagnosticar el primer cas de COVID-19 de Catalunya, i de la Península Ibèrica, a l’Hospital Clínic de Barcelona. Des d’aleshores s’han atès més de 7.000 persones, de les quals prop de 4.400 han estat ingressades a l’hospital i més de 600 han requerit estar a l’UCI.
Atenció dels casos COVID-19 a començaments de març a l'Hospital Clínic (Foto: Francisco Avia)
El Dr. Antoni Castells, director mèdic de l’hospital i coordinador del Comitè de crisi COVID-19 al Clínic, fa balanç d’aquest any a l’hospital i explica que, “ha estat una lliçó constant.Personalment, he après a equivocar-me i a rectificar ràpidament, això ens ha passat sovint des del primer dia, que havíem de prendre decisions en minuts, sobretot a la primera onada, que va ser francament complexa”.
Com recorda el Dr. José Muñoz, cap del Servei de Salut Internacional, “el que va passar a partir del 25 de febrer, tothom ho coneix. Ens hem dedicat de forma molt intensa a la gestió de l’epidèmia aquí a l’hospital. Alts i baixos. Obrir sales, tancar sales. Intentar anticipar-nos. Però si hi ha una cosa que recordem molt dels inicis és una frustració important per la necessitat d’una mica més d’anticipació”. I afegeix, “la Salut Internacional ha estat sempre un tema prioritari per a nosaltres. Però jo crec que ara, i ho miro de forma molt constructiva, una de les coses que ha quedat clara per a tothom és que l’anticipació és clau, sobretot en malalties infeccioses emergents que es mouen molt ràpid”.
Primera onada: d’hospital de referència de casos sospitosos a hospital COVID-19
A l’inici de la pandèmia el Clínic era l’hospital de referència a Catalunya per al diagnòstic i l’atenció dels casos sospitosos de COVID-19. Aviat, però, es va haver de bolcar en l’atenció dels pacients ingressats per la malaltia.
Els professionals i les estructures de l’hospital es van adaptar a la nova situació i als nous protocols per donar resposta a les necessitats que anaven sorgint. Es van duplicar els llits d’UCI, obrir noves sales d’hospitalització dedicades a aquests pacients i, el 25 de març, es va obrir l’Hotel Salut a l’Hotel Catalonia Plaza, un hotel medicalitzat que es va convertir en una extensió de l’hospital amb equips de metges, infermeres, TCAE i altres professionals assistencials.
“Des del punt de vista mèdic estàvem davant una malaltia de la que no teníem gaires referències amb una gravetat i una força, des del punt de vista de nombre de casos, extraordinària”, explica el Dr. Antoni Trilla, cap del Servei d’Epidemiologia i Medicina Preventiva del Clínic. “El balanç és agredolç. Tenim una part positiva que, bàsicament, ve marcada per la resposta extraordinària de tots els professionals d’aquest hospital, i de tot el sistema sanitari en el seu conjunt. D’altra banda, la part negativa, és l'impacte que ha tingut en vides humanes, en patiment i en solitud”, ha afirmat.
Segona onada: compaginar l’activitat COVID-19 amb la no COVID
Passada la primera onada, el Clínic va treballar en un procés de desescalada per adequar protocols i tornar de forma progressiva a l’activitat assistencial habitual. Les visites telemàtiques, que van arribar a representar el 80-90% de les visites totals, poc a poc es van anar transformant en presencials. També, es van reobrir els quiròfans per dur a terme més cirurgies no urgents, gràcies a disposar dels professionals i els espais que durant els mesos anteriors s’havien dedicat a l’atenció de la COVID-19 i dels protocols necessaris per garantir la seguretat de pacients i professionals.
A partir del mes d’octubre, amb el nou increment de casos de COVID-19, hi va haver una altra complexitat, que va ser compaginar l’activitat COVID i no COVID. “L’hospital no es podia tornar a aturar i ens devem als nostres pacients, tinguin o no tinguin la infecció, per un concepte d'equitat. En aquesta segona onada érem molt més àgils en la presa de decisions per gestionar la COVID-19”, assenyala el Dr. Castells.
Més enllà de les estructures
Durant aquests mesos al Clínic s’ha format a centenars de professionals en equips de protecció individual i s’han consensuat múltiples protocols d'actuació per donar resposta a les diferents casuístiques en l’atenció dels pacients amb COVID-19.
“Més que l'abast de les mesures preses, és important assenyalar el compromís, dedicació i professionalitat dels que han estat en primera línia des del primer dia”, explica Gemma Martínez, directora Infermera del Clínic. “El personal mèdic, infermer i de suport que van estar a primera línia des del començament van ser els primers en fer front a la situació i han sabut transmetre el coneixement adquirit a la resta de professionals per millorar la resposta i la presa de decisions enfront la pandèmia”, afegeix.
“Aquesta ha estat una pandèmia de valors. L’esforç, el coneixement i la tenacitat de tots els professionals de l’Hospital Clínic, cadascun en el seu àmbit de treball, han ajudat a donar una resposta serena i eficaç a aquesta situació”, apunta Dr. Castells.
Recerca per controlar la COVID-19
Des de l’inici de la pandèmia, els professionals assistencials i els equips de recerca de l’Hospital Clínic-IDIBAPS treballen de manera intensiva per obtenir respostes que ajudin a entendre millor el virus SARS-CoV-2 i com es comporta.
Avançar en la recerca és l'única solució per abordar i controlar la COVID-19 de manera definitiva. Per fer-ho, els nostres investigadors impulsen nombrosos projectes de recerca en diferents àmbits. A l’actualitat es desenvolupen 39 projectes de recerca centrats en el diagnòstic, tractament i seguiment dels pacients amb COVID-19. També s’està desenvolupant una vacuna enfront el SARS-CoV-2 que indueixi respostes del sistema immunitari contra el virus a llarg termini.
“Gràcies a la ciència i la recerca biomèdica han aparegut dades que han aportat solucions per fer front al SARS-CoV-2. Ara sabem què funciona i que no, i tenim l’esperança que d’aquesta línia de treball apareguin tractaments més eficaços que evitin els casos greus de la malaltia i en disminueixi la mortalitat”, assenyala el Dr. Trilla.
