La incidència del melanoma avançat augmenta any rere any, amb 132.000 nous casos a nivell global, però les opcions terapèutiques disponibles són molt limitades. Nivolumab es un anticos monoclonal dirigit contra el receptor del limfòcits PD1, que restaura una resposta anti-tumoral mediada pel sistema immune. A banda de la quimioteràpia convencional, existeixen dos inhibidors de la via de senyalització cel·lular de les MAP quinases (MAPK) que han demostrat, en un estudi publicat al NEJM recentment i en el que també va participar la Dra. Arance, ser més eficaços administrats en combinació que en monoteràpia. Tot i això, aquest tractament només és eficaç en un 40% dels pacients: aquells que tenen melanoma metastàsic amb una de les mutacions més prevalents en aquest tumor, la mutació BRAF V600E. Aquest nou treball es centra en el 60% de pacients amb melanoma avançat i no mutat pels quals les opcions de tractament són encara més limitades.
L’estudi, multicèntric i internacional, es va portar a terme amb 418 pacients. De forma aleatòria van rebre el tractament amb Nivolumab o amb l’agent quimioteràpic, la dacarbazina, que es fa servir com a tractament de primera línia en aquest tipus de càncer. Els resultats demostren que la supervivència al any dels pacients augmenta amb l’ús de l’anticòs respecte a la quimioteràpia – 73% amb Nivolumab respecte a un 42% amb dacarbazina-, així com també ho fa la resposta al tractament 40% vs 14% respectivament. El risc de mort amb aquest anticòs es redueix en un 58% i els efectes adversos de la medicació son menors i menys greus que amb la quimioteràpia convencional.
Tot i que aquest treball s’ha centrat en pacients que no tenien BRAF mutat, estudis previs han demostrat l’eficàcia de l’anticòs monoclonal independentment de si hi ha o no mutacions en aquest gen. Així, en paraules de la Dra. Arance, “donada la magnitud dels beneficis clínics en els pacients, aquest nou estudi canviarà la indicació en el tractament del melanoma avançat”.
Referència de l’article:
Nivolumab in Previously Untreated Melanoma without BRAF Mutation
Caroline Robert, M.D., Ph.D., Georgina V. Long, M.D., Ph.D., Benjamin Brady, M.D., Caroline Dutriaux, M.D., Michele Maio, M.D., Laurent Mortier, M.D., Jessica C. Hassel, M.D., Piotr Rutkowski, M.D., Ph.D., Catriona McNeil, M.D., Ph.D., Ewa Kalinka-Warzocha, M.D., Ph.D., Kerry J. Savage, M.D., Micaela M. Hernberg, M.D., Ph.D., Celeste Lebbé, M.D., Ph.D., Julie Charles, M.D., Ph.D., Catalin Mihalcioiu, M.D., Vanna Chiarion-Sileni, M.D., Cornelia Mauch, M.D., Ph.D., Francesco Cognetti, M.D., Ana Arance, M.D., Ph.D., Henrik Schmidt, M.D., D.M.Sc., Dirk Schadendorf, M.D., Helen Gogas, M.D., Lotta Lundgren-Eriksson, M.D., Christine Horak, Ph.D., Brian Sharkey, Ph.D., Ian M. Waxman, M.D., Victoria Atkinson, M.D., and Paolo A. Ascierto, M.D.
November 16, 2014DOI: 10.1056/NEJMoa1412082