COL·LABORA El Meu Clínic . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.
Cerca
COL·LABORA El Meu Clínic . Aquest enllaç s'obre en una nova pestanya.
Fil de navegació
Clínic Barcelona

El trastorn de la fase REM del son és un factor de risc de la malaltia de Parkinson mesurable per neuroimatge

Els pacients amb trastorn del son REM tenen malsons en els que són atacats i els persegueixen, amb la particularitat que els escenifiquen cridant, plorant, donant cops de puny i puntades fins al punt de córrer el risc de caure del llit i fer-se mal. Lancet Neurology acaba de publicar el tercer treball consecutiu en cinc anys sobre la relació entre aquest trastorn i la malaltia de Parkinson. El primer treball demostrava al 2006 que el 45% dels pacients que el pateixen desenvolupaven la malaltia de Parkinson i altres malalties neurodegeneratives en les que hi ha una manca de dopamina al cervell. El segon article assenyalava al 2010 que les proves de neuroimatge que mesuren la dopamina al cervell, como el SPECT cerebral, permeten identificar els malalts amb trastorn de son REM que tenen major risc de desenvolupar precoçment una malaltia neurodegenerativa com el Parkinson.

El nou treball conclou que el SPECT cerebral detecta com els nivells de dopamina al cervell baixen ràpidament amb el pas dels anys en els pacients amb trastorn del son REM. Aquesta tècnica de neuroimatge es converteix doncs en la primera eina per visualitzar de forma precoç la progressió de la malaltia. Tots els treballs tenen com a primer autor al Dr. Àlex Iranzo, metge del Servei de Neurologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, investigador de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) i membre de la Unitat Multidisciplinària de Trastorns del Son, i com a darrers signants al Dr. Joan Santamaria i al Dr. Eduard Tolosa de la mateixa institució.

L’estudi ha consistit en comparar l’evolució del SPECT cerebral de 20 pacients amb trastorn de la fase REM i 20 persones control durant tres anys. La tècnica de neuroimatge consisteix en mesurar la presència de dopamina en la substància nigra, una part del cervell relacionada amb l’aprenentatge i l’harmonia dels moviments. En la malaltia de Parkinson hi ha un dèficit de dopamina a la substància nigra i per això els pacients tenen tremolor, rigidesa i lentitud al moure’s. Els resultats obtinguts demostren que durant els 3 anys de seguiment la producció de dopamina en el grup control es redueix com a conseqüència de l’edat en un 8% i en el grup de pacients amb trastorn del son REM en un 20%. Un cop finalitzat el seguiment de 3 anys, 3 dels 20 pacients del grup amb trastorn del son REM ja havien desenvolupat la malaltia de Parkinson i el seu dèficit de dopamina era del 30%.

Dels tres treballs encapçalats per l’equip de l’IDIBAPS – Hospital Clínic se’n desprèn que cal centrar els esforços en la creació de fàrmacs neuroprotectors que evitin la progressió dels pacients amb trastorn de la conducta durant el son REM cap a malaltia de Parkinson. Per primera vegada es disposa d’una tècnica, el SPECT cerebral, per avaluar si aquests medicaments són eficaços. Els autors de l’estudi proposen que per ser eficaç un fàrmac neuroprotector hauria d’evitar que la concentració de dopamina es redueixi més enllà del 8% amb el pas del temps.