La comprensió de la biologia de les malalties ha avançat enormement des de la profusa aplicació d'aquestes disciplines en l'era post-genòmica. És àmpliament reconegut que el funcionament real d'un sistema es pot explicar per l'activitat de tots els seus components juntament amb les seves interrelacions, i la seva relació amb l'entorn, i no simplement per la suma dels gens, proteïnes o metabòlits. La integració de les dades procedents d'aquests camps requereix grans esforços en el desenvolupament dels llenguatges comuns, eines, i bases de dades específiques i globals. Per a la integració de dades "òmiques" és necessària una nova concepció de científics (o equips de científics) amb un coneixement pràctic dels diferents enfocaments post-genòmics, la fisiopatologia de la malaltia i de la modelització bioinformàtica.
La plataforma que lidera la Dra. Susana Kalko porta molts anys acumulant experiència en estudis d'expressió diferencial en totes les disciplines "òmiques" (encara que la majoria són de transcriptòmica - microarrays), i moltes publicacions així ho reflecteixen. Aquests estudis solen tenir dos grans reptes: l'alta dimensionalitat, i normalment la petita grandària de la mostra, pel que és imprescindible disposar d'eines sofisticades amb metodologies estadístiques molt complexes per extreure’n informació i coneixement.
Una de les principals necessitats actuals de la Plataforma de Bioinformàtica és la combinació de dades complexes "òmiques" en el marc de la biologia de sistemes. Utilitzen per a això una gran quantitat d'eines, basades principalment en principis d'interaccions físiques o funcionals, i deriven xarxes (networks) biològiques que proveeixen un major coneixement dels processos funcionals bàsics associats a les patologies (especialment important en el cas de malalties complexes com la diabetis, la MPOC o les coronàries). Es generen així noves vies d'exploració i noves perspectives en els projectes d'investigació.