El càncer de fetge és la tercera causa de mort al món per càncer, amb més de 750.000 nous casos anuals, una xifra que ha augmentat en l'última dècada. Aproximadament en el 30% dels casos existeix la possibilitat d'una teràpia curativa, com la resecció o el trasplantament. Fins i tot en aquests casos, existeix un elevat risc de recidiva (70% a 5 anys). Per això és necessari disposar d'eines per identificar aquells pacients amb major risc de recaiguda o de mort.
L'article publicat en Gastroenterology s'ha realitzat amb mostres de teixit de tumor i de teixit cirròtic adjacent de 287 pacients de diferents institucions: BCLC group, Servei d’Hepatologia de l’IDIBAPS –Hospital Clínic (Barcelona), Mount Sinai School of Medicine (New York), Istituto Nazionale dei Tumori (Milan) i Hospital Toranomon (Tòquio). L'evolució clínica d'aquests pacients estava ben documentada. En les anàlisis genòmiques amb arrays d'expressió es va analitzar la utilitat de 22 signatures diferents de gens que, segons estudis realitzats per altres centres de referència internacionals, posseeixen informació molt útil sobre el pronòstic del càncer hepàtic. En total es van estudiar 24.000 gens de teixit tumoral i teixit adjacent que podrien predir l'evolució de la malaltia. En aplicar-les sobre les mostres de pacients de l’IDIBAPS – Hospital Clínic, no totes les signatures genètiques van ser igual de precises en la seva predicció. Les més útils per predir l'evolució clínica dels pacients van resultar ser “G3-Proliferation”, per al teixit tumoral, i “poor-survival”, per a l'adjacent no tumoral. Per tant, el pronòstic dels pacients amb càncer hepàtic després de resecció depèn de la biologia molecular del tumor i del teixit cirròtic adjacent. L'aplicació d'aquest nou algorisme pronòstic podria facilitar el desenvolupament de teràpies personalitzades en pacients de càncer de fetge en funció del seu risc de recidiva.