El treball està liderat per Luís González de Paz, del CAPSBE i del grup de Recerca Transversal en Atenció Primària de l’IDIBAPS, i Lorena Montero, Gemma Gomis i Àngela Fauró, infermeres del CAPSBE. També hi ha col·laborat l'Institut d’Investigació i Innovació Parc Taulí de Sabadell.
La disfàgia, un trastorn poc diagnosticat
La disfàgia és un trastorn de la deglució que dificulta el pas dels aliments de la faringe a l’esòfag, amb el risc que el menjar o els líquids vagin a parar als pulmons, sovint sense que els pacients se n’adonin. A més, les persones que la tenen tendeixen a menjar cada vegada menys. Un dels primers signes de la disfàgia és que el pacient té tos quan beu líquid, la qual cosa indica que l’aliment ha passat als pulmons enlloc d’anar cap al sistema digestiu.
L’avaluació de la disfàgia requereix l’anàlisi de les causes, una exploració clínica per detectar símptomes i una prova per objectivar els problemes de deglució. No obstant això, la majoria de les persones afectades són grans, i sovint la dificultat per empassar s'atribueix a l’edat. Incidents amb la deglució són interpretats per persones cuidadores, familiars i personal sanitari com casos puntuals, descrits col·loquialment com "el menjar o el líquid va per l’altre forat". Per això, la detecció de la disfàgia no és habitual, especialment en fases inicials, i sol diagnosticar-se quan està força avançada.
“La disfàgia és greu perquè pot implicar hospitalitzacions i problemes que es podrien evitar amb un diagnòstic precoç i el tractament adequat”, explica Lorena Montero. “El tractament es basa en modificar les textures dels aliments, especialment els líquids, espessint-los per facilitar-ne la deglució. També cal adaptar les combinacions d'aliments. És essencial activar un pla d’actuació amb la família, els cuidadors i la persona afectada”, afegeix.
“Actualment, no es coneix l’abast real del problema, i no hi ha cap programa de detecció sistemàtica”, explica Gonzalez de Paz. “Un diagnòstic precoç permetria evitar complicacions com la pneumònia, que sovint requereix antibiòtics que podrien haver-se estalviat”, apunta.
Un estudi amb més de mil pacients
Un equip d’infermeres del Consorci d'Atenció Primària de Salut Barcelona Esquerra (CAPSBE), que gestiona tres centres d'atenció primària a la ciutat, van identificar que molts pacients amb disfàgia podrien estar sense diagnosticar. Com a resposta, el 2022 es va engegar un programa de detecció sistemàtica de la disfàgia en pacients d'atenció domiciliària per posar xifres a aquest problema de salut silenciós.
Ara, la revista Dysphagia ha publicat un treball amb les conclusions principals del programa. A l’estudi s’hi van incloure 1.002 persones que necessiten atenció domiciliària residents als barris de l’Antiga Esquerra, Nova Esquerra de l’Eixample i les Corts, tres de les zones més envellides de Barcelona. Aquests pacients, majoritàriament d’edat avançada, sovint pateixen malalties cada cop més freqüents, com la demència, o tenen una mobilitat reduïda que els impedeix desplaçar-se als centres de salut, fet que requereix l'assistència a domicili.
Durant les visites, les infermeres van aplicar el test de volum-viscositat (MECV-V) per detectar la disfàgia. Aquesta prova avalua la capacitat d’empassar mitjançant líquids de diferents viscositats, i també pren en consideració altres indicadors, com la saturació basal d’oxigen, l’observació clínica i la presència de tos durant la deglució. Paral·lelament, es va formar a tot el personal mèdic i a les infermeres d’atenció domiciliària per tal de tractar la disfàgia de manera adequada.
Els resultats revelen que el 25,95% de totes les persones del programa patien disfàgia, una xifra molt superior a la registrada fins al moment. En el 71.5% dels pacients diagnosticats no es tenia coneixement que patien disfàgia abans de començar el programa.
L’estudi també mostra que les persones amb disfàgia tenen cinc vegades més probabilitats d’haver tingut pneumònia, episodis de tos i de requerir més visites mèdiques a domicili en comparació amb la resta de pacients del programa d’atenció domiciliària.
”Les conclusions de l'estudi apunten a la necessitat urgent d'implantar un programa sistemàtic de detecció de la disfàgia a altres centres d’atenció primària de Barcelona i Catalunya, especialment als programes d’atenció domiciliària, on es concentra la població més fràgil. És probable que l'infradiagnòstic sigui un problema generalitzat en aquest sector de població”, conclou González de Paz.
Enllaç article: A Systematic Evaluation for Oropharyngeal Dysphagia in Non-institutionalized Elderly Patients with Home Care-based in the Community
