En aquest sentit, les actualitzacions en el servei de Mediació Intercultural són les següents: La mediadora magribí Ghizlane Taha s’ha incorporat a la seu Villarroel per tal de cobrir la baixa laboral de la mediadora Meriem Saou. A la seu Maternitat s’ha reincorporat la mediadora magribí, Saloua El Amrani i s’han reorganitzat els horaris a fi de poder donar servei en la franja de primera hora de la tarda. La mediadora xinesa Elisabeth Galdós manté els seus horaris en aquesta mateixa seu. I s’ha incorporat la mediadora romanesa Eniko Vicsai, que ja havia format part de l’equip fent les pràctiques del curs de formació impulsat des del pla director d’Immigració de la Generalitat de Catalunya, amb el suport de La Caixa. La Eniko donarà servei a ambdues seus, amb la qual cosa es podrà atendre la demanda existent d’aquesta comunitat i sol·licitada pels diferents serveis de l’hospital.
Actualment els serveis de mediació de la seu Maternitat estan a plena ocupació i amb un rendiment satisfactori, mentre encara no s’ha assolit l’ocupació òptima en el servei de mediació magribí de la seu Villarroel. Sens dubte el coneixement de l’existència d’aquest servei i de la seva utilitat pràctica ha de servir per optimitzar-lo. Sempre cal tenir en compte que la barrera cultural hi és, per molt que sembli que ens entenem pel fet que estem parlant en el mateix idioma, i és aquí on es fa necessari el suport de la mediadora.
El servei de Mediació Intercultural de l’Hospital Clínic, adscrit a la Unitat d’atenció al Client (Direcció de Qualitat i Seguretat Clínica), no només facilita l’enteniment lingüístic i cultural entre el pacient o els familiars i el personal sanitari, sinó que ajuda també a la seva adaptació i a l’enteniment dels tractaments mèdics i de les cures d’infermeria. D’aquesta manera, ajuda a millorar el funcionament de l’hospital, ja que evita, per exemple, visites innecessàries causades pels problemes de comunicació i facilita el seguiment dels tractaments. A més, les mediadores posen a l’abast dels pacients els recursos necessaris per a una millor integració i enteniment de la societat que els acull i els faciliten l’accés a xarxes culturals i de suport del seu propi col·lectiu, que ajuda a facilitar l’atenció sanitària i socio-sanitària.