L'estudi demostra que, comparat amb les persones no exposades, les que van participar en la neteja del fuel referien més símptomes respiratoris. Així mateix, entre els participants que no eren fumadors, els que van estar exposats al fuel van presentar canvis en reactius obtinguts en l'aire exhalat suggestius d'inflamació de la via aèria, així com una major proporció d'alteracions cromosòmiques en les cèl·lules de la sang. Alguns d'aquests canvis van ser més destacats en les persones que van tenir un major grau d'exposició al fuel. L'IDIBAPS - Hospital Clínic va jugar un paper molt actiu en aquesta part de la investigació.
En conjunt, els resultats indiquen que la participació en les tasques de neteja d'abocaments de petroli pot tenir efectes indesitjables sobre la salut. No s'ha trobat evidència de cap malaltia actual; només d'alteracions biològiques que podrien predisposar a desenvolupar malalties. Per a verificar si els canvis que hem esmentat persisteixen o s'esvaeixen amb el temps s'ha dut a terme un segon estudi a la mateixa cohort de mariners, un cop transcorreguts 5 anys des de l'últim contacte amb el fuel (estudi SEPAR-Prestige II).
Estudi SEPAR-Prestige L'abocament de 67.000 tones de fuel pel vaixell Prestige es va produir el novembre de 2002. El gener de 2003 la SEPAR va impulsar la realització de l'estudi, i va encarregar-ne la direcció als Drs. Joan Albert Barberà, Francisco Pozo-Rodríguez i Héctor Verea, dels Serveis de Pneumologia dels hospitals Clínic de Barcelona, Doce de Octubre de Madrid i Juan Canalejo de la Corunya. Es va configurar un equip d'investigació, compost per G. Rodríguez-Blat (Complexo Hospitalari Universitari de la Corunya, actualment a l'Hospital Clínic San Carlos, Madrid); JP Zock, J.M. Antó i L. Bouso (Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental, Barcelona); FP Gómez (Hospital Clínic-IDIBAPS, Barcelona), i C. Fuster, G. Monyarch i M.D. Coll (Universitat Autònoma de Barcelona).
L'estudi "SEPAR-Prestige" es va plantejar en dues fases, I i II, que s'han dut a terme 2 i 5 anys, respectivament, després de l'exposició. El projecte ha estat finançat pel Fondo de Investigación Sanitaria (Instituto de Salud Carlos III, projectes PI03/1685 i PI05/0548) i cofinançat per la pròpia SEPAR, el Centre de Recerca en Xarxa de Malalties Respiratòries (CIBERER), el Centre de Recerca en Xarxa de Salut Pública (CIBERESP) i la Conselleria de Sanitat del Govern de Galícia.
Estudi SEPAR-Prestige I. La primera part de l'estudi va consistir en l'administració d'un qüestionari a 6.780 mariners. Els resultats informen que la participació en la neteja del fuel s'associa amb un augment del risc de patir símptomes respiratoris - tos i expectoració cròniques, xiulets al pit i dificultat respiratòria - dos anys després de l'exposició. El mètode i els resultats es descriuen en detall en un article publicat el setembre de 2007 a la revista American Journal Respiratory and Critical Care Medicine. Els resultats de la segona part de l'estudi són els que s'han publicat ara a la revista Annals of Internal Medicine.
Estudi SEPAR-Prestige II. El treball de camp va finalitzar el febrer de 2009, i l'anàlisi de mostres de sang i condensat de gas exhalat està pràcticament completat. Actualment els investigadors estan enfocats en l'anàlisi i interpretació dels resultats, que es publicaran properament.