L’article l’ha coordinat el Dr. Francesc Balaguer, cap del Servei de Gastroenterologia de l’Hospital Clínic i investigador del grup Oncologia gastrointestinal i pancreàtica de l’IDIBAPS i del CIBEREHD. L’article també el signen els Drs. Gerhard Jung, Eva Hernández-Illán i Leticia Moreira, investigadors del mateix grup. En el treball també hi ha participat Ajay Goel, del Beckman Research Institute, City of Hope Comprehensive Cancer Center a Monrovia, Califòrnia.
El càncer colorectal és el tercer tipus de càncer més freqüent tant en homes com en dones i és una de les principals causes de mort per càncer al món. El 2018 es van produir 1,8 milions de nous casos a tot el món i va provocar 860.000 morts. Es tracta d’una malaltia que es pot prevenir i curar, ja que durant molts anys aquest tumor és un pòlip que, si es detecta a temps, es pot extirpar i evitar l’aparició d’un càncer. Tot i això, el desenvolupament de tractaments efectius per pacients amb càncer de còlon i recte és una necessitat urgent no resolta.
L’epigenètica es defineix com les alteracions que es produeixen en l’expressió de gens que no provoquen canvis permanents en la seqüència de ADN. Aquest tipus d’alteracions juguen un paper clau en la progressió de diferents tipus de càncer, inclòs el càncer colorectal. Estudis dels darrers 20 anys demostren que les alteracions epigenètiques són importants trets característics del càncer a nivell molecular ja que apareixen en estadis preliminars de la malaltia, estan associades a vies de senyalització vinculades a la progressió del càncer o es poden fer servir com a biomarcadors clínics per al diagnòstic, pronòstic i predicció de la resposta al tractament.
La revisió publicada a la revista Nature Reviews Gastroenterology & Hepatology proporciona una visió general sobre el coneixement actual en les alteracions epigenètiques més estudiades en càncer de còlon i recte, que inclouen la metilació del DNA, les marques d’histona i el paper dels RNA no codificants com a reguladors epigenètics.
El càncer de còlon i recte apareix per l’acumulació d’alteracions genètiques i epigenètiques en les lesions precursores (adenomes i lesions serrades). Aquestes lesions van acumulant defectes i progressen cap a adenocarcinomes, amb el que la detecció precoç a través de programes de cribratge és essencial per a la prevenció de la malaltia. La colonoscòpia és la tècnica principal en el cribratge ja que permet tan la detecció com l’extracció de les lesions precursores. Però té l’inconvenient de ser una tècnica invasiva, costosa i associada a les baixes taxes de participació en els programes de cribratge. Per contra, els test de sang oculta en femta i el test immunoquímica fecal, que són les proves més utilitzades per al cribratge no invasiu, tenen una sensibilitat més baixa per detectar lesions precursores com els adenomes. “Això fa necessari el desenvolupament de noves estratègies no invasives per a la detecció de lesions en les fases preliminars de la malaltia”, assenyala Francesc Balaguer.
En la revisió es remarca el potencial de biomarcadors epigenètics que en un futur proper podrien traslladar-se a la pràctica clínica per millorar el diagnòstic, pronòstic i predicció de la resposta al tractament. Alguns biomarcadors basats en la metilació del DNA ja estan comercialitzats i alguns d’ells ja es fan servir a la pràctica clínica i estan inclosos en les guies clíniques de càncer de còlon i recte.
L’article també se centra en l’evidència que hi ha sobre algunes d’aquestes alteracions epigenètiques com a potencials dianes terapèutiques per al desenvolupament de tractaments epigenètics que podrien ser la base per estratègies futures de medicina de precisió.
Referència de l’article:
Epigenetics of colorectal cancer: biomarker and therapeutic potential.
Jung G, Hernández-Illán E, Moreira L, Balaguer F, Goel A.
Nat Rev Gastroenterol Hepatol. 2020 Jan 3. doi: 10.1038/s41575-019-0230-y.
