La cloenda de l’acte ha anat a càrrec del conseller de Salut, Boi Ruiz, el president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i de la Fundació La Marató de TV3, Brauli Duart, i del president de l’Institut d’Estudis Catalans, Salvador Giner.
Els projectes liderats o amb la participació d’investigadors de l’IDIBAPS són:
- “Anàlisi del procés fibròtic associat al remodelatge cardíac ventricular en pacients amb insuficiència cardíaca”
Dra. Montserrat Batlle Perales
Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer
Finançament: 199.882,74 €
Quin era l’objectiu del projecte ? Estudiar per què hi ha pacients que tenen el cor cada vegada més gros i menys elàstic. Arriba un moment que el cor d’aquests pacients no bomba prou sang perquè els arribi a tot el cos, i llavors es diu que tenen insuficiència cardíaca.
Què han descobert ? Hem identificat un marcador de funció desconeguda que està molt al cor i a la sang dels pacients que tenen insuficiència cardíaca. A més a més, els nivells d’aquest marcador a la sang són més alts en pacients que tenen la malaltia més avançada.
Quina aplicació pràctica tindrà aquest resultat ? A curt termini, aquest marcador ens pot servir per identificar més fàcilment quins pacients tenen insuficiència cardíaca i quins no. I també ens pot servir per identificar quins pacients són els que tenen la malaltia més avançada i en què, per tant, pot ser necessari un tractament més agressiu. A llarg termini, volem investigar quina funció té aquest marcador al cor i si podria ser una nova diana terapèutica per als pacients que tenen aquesta malaltia.
- "La senyalització en la via Ras/MAPK regula la sortida de colesterol"
Dr. Carlos Enrich Bastús
Facultat de Medicina UB
Finançament 198.125 €
Quin era l’objectiu del projecte? Estudiar la regulació del transport intracel·lular de colesterol.
Què han descobert? La contribució més significativa ha estat demostrar que el colesterol acumulat als endosomes tardans està implicat en el control de la migració cel•lular.
Quina aplicació pràctica tindrà aquest resultat? La migració cel·lular és un procés crític que regula processos de metàstasi (càncer), però també la formació de plaques d’ateroma. El descobriment pot servir per dissenyar teràpies alternatives.
- "Regulació de l'angiogènesi en la hipertensió portal. Avaluació de noves estratègies terapèutiques"
Dra. Mercedes Fernández Lobato
Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer
Finançament: 118.497,50 €
Quin era l’objectiu del projecte? Determinar els mecanismes de regulació de l’angiogènesi, és a dir, de la formació patològica i excessiva de nous vasos sanguinis, en la hipertensió portal, i avaluar experimentalment noves estratègies terapèutiques.
Què han descobert? Nous mecanismes de regulació de l’angiogènesi patològica i dels factors que promouen aquesta angiogènesi, així com noves dianes terapèutiques per inhibir-la.
Quina aplicació pràctica tindrà aquest resultat? La inhibició de l’angiogènesi patològica podria ser potencialment útil per al tractament de pacients amb hipertensió portal i també per al tractament d’altres malalties que depenen d’angiogènesi, com ara el càncer.
- "Estabilització del trombe amb diana terapèutica: estudis in vitro i models animals"
Dr. Pablo García de Frutos
Institut d'Investigacions Biomèdiques de Barcelona
Dr. Pablo Fuentes Prior
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
Finançament: 291.125 €
Quin era l’objectiu del projecte?
Descobrir nous mecanismes de regulació de l’hemostàsia, és a dir, la regulació de la coagulació de la sang.
Què han descobert? La quinasa, depenent de cicle cdk6, és un regulador de la reestructuració de la plaqueta. A més, hem aprofundit en les bases moleculars de la coagulació.
Quina aplicació pràctica tindrà aquest resultat? Estem provant inhibidors d’aquesta proteïna per tal de mantenir una regulació de la coagulació que eviti el trombe sense produir sagnats.
- “Mecanismes moleculars de la diferenciació de cèl·lules progenitores endotelials durant la reparació de l'endoteli en la hipertensió pulmonar”
Dr. Víctor Ivo Peinado Cabré
Hospital Clínic i Provincial de Barcelona
Finançament: 195.725,63 €
Quin era l’objectiu del projecte? Sabem que les cèl·lules mare poden diferenciar-se de diversos tipus de cèl·lules segons l’expressió d’alguns gens. Alguns dels models en què poden diferenciar-se aquestes cèl·lules no són adients per a la reparació dels teixits, i això afegeix encara més problemes a l’hora d’aturar la malaltia. El principal objectiu d’aquest estudi és entendre els mecanismes moleculars de la diferenciació de les cèl·lules mare procedents del moll de l’os que participen en la reparació de les artèries pulmonars, i quins mecanismes poden fer que no funcionin bé en la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC).
Què han descobert? Amb aquest estudi hem descobert alguns dels gens que s’expressen a les cèl·lules mare del moll de l’os quan es diferencien d’un tipus de cèl·lula a les artèries, que en comptes de reparar indueix encara a més lesió.
Quina aplicació pràctica tindrà, aquest resultat ? Aquesta recerca obre noves dianes per aplicar teràpies amb cèl·lules mare combinades amb fàrmacs que dirigeixen la diferenciació d’aquestes cap a un model cel·lular que és bo per aturar les alteracions vasculars a les malalties pulmonars com ara la MPOC.
- "Oclusions totals cròniques d'artèries coronàries d'humans: des de la fisiopatologia a les implicacions clíniques de la recanalització amb èxit mitjançant intervenció coronària percutània"
Dr. Manel Sabaté Tenas
Hospital Clínic i Provincial de Barcelona
Dra. Petia Radeva
Centre de Visió per Computador UAB
Dra. Rosana Hernández Antolín
Hospital Clínico San Carlos. Madrid
Finançament: 327.680 €
Quin era l’objectiu del projecte? Demostrar que destapar les artèries coronàries que estan ocluses des de fa temps comporta una millora clínica als pacients.
Què han descobert? Hem identificat els factors predictors d’èxit del tractament i la millora de la zona amb falta de reg sanguini (zona isquèmica) després de destapar l’arteria oclusa.
Quina aplicació pràctica tindrà aquest resultat? Podem seleccionar millor els candidats al tractament, amb més possibiltats d’èxit del procediment i de millora clínica a llarg termini.
Fotografies: Espe Pons Informació via: Bloc de la Marató de TV3