Per aquest motiu, les teràpies clíniques del sòl pelvià per a donesincorporen dispositius de biofeedback, que registren l’activitat muscular mitjançant un elèctrode introduït a la vagina. La pacient visualitza el resultat de l’exercici que està fent a la pantalla del dispositiu. Això permet que la usuària prengui consciència de la intensitat i la durada de la resposta biològica a la pressió que efectua. Per descartar que la pressió enregistrada s’origini a l’abdomen, aquests dispositius poden incorporar uns elèctrodes que se situen al ventre i recullen l’activitat abdominal. Tanmateix, fins ara aquesta prestació només s’incorporava en alguns equips de les unitats clíniques.
La novetat del dispositiu, desenvolupat conjuntament per la UPC i l’Hospital Clínic, és que és l’únic aparell portàtil de biofeedbackque avalua l’entrenament mitjançant la monitorització de l’activitat de la musculatura del sòl pelvià i l’abdominal mentre la pacient fa els exercicis. A més, facilita als terapeutes la personalització d’un programa de tasques, ja que poden configurar el nombre, la durada i la seqüència de les contraccions prescrites. El nou dispositiu enregistra tota l’activitat que la pacient realitza al domicili, i està preparat perquè el terapeuta pugui obtenir la informació telemàticament.
Una altra millora d’aquest nou dispositiu portàtil és que el programa analitza les dades i ofereix a la pacient una primera avaluació immediata dels resultats. L’especialista, per la seva banda, rep un informe detallat de l’evolució dels resultats dels exercicis, facilitant-ne el seguiment. A més, el software és capaç d’ajustar automàticament l’exigència dels exercicis prescrits en funció dels resultats que obtingui la pacient.
Un equip expert i multidisciplinar
Aquestes funcionalitats són possibles gràcies al disseny d’un dispositiu portàtil i un programa de gestió clínica amb un algoritme estadístic, desenvolupats pels investigadors Joan José Ramos i Miguel Àngel Mañanas, del Centre de Recerca en Enginyeria Biomèdica (CREB) de la UPC.
La realització del prototip del dispositiu és fruit d’un treball multidisciplinar en què han participat la doctora Montserrat Espuña, cap de la Unitat de Sòl Pelviàde l’Institut Clínic de Ginecologia, Obstetrícia i Neonatologia(ICGON) de l’Hospital Clínic de Barcelona, i Amèlia Pérez, infermera experta en incontinència de la Unitat. Aquesta unitat porta 30 anys tractant dones amb incontinènciaurinària. La doctora Espuña és la presidenta de la secció de sòl pelvià de la Sociedad Española de Obstetricia y Ginecología i actual presidenta del comitè científic de la International ContinenceSociety (ICS).
Un prototip patentat
El nou dispositiu ja ha estat provat per un grup de pacients i per un de voluntàries en una fase de proves pre-clíniques, amb resultats molt satisfactoris.
Un cop patentat, diverses companyies internacionals s’han interessat per aquest prototip, que millora substancialment el tractament domiciliari amb supervisió mèdica d’una problemàtica que cada cop és més freqüent. Entre 2005 i 2011, la incidència de la incontinència urinària va créixer un 5,86%.
La teràpia basada en els exercicis del sòl pelvià està molt estesa, ja que es recomana la seva aplicació com a tractament inicial en la majoria dels casos de la incontinència urinària. És una teràpia sense riscos associats i amb un elevat percentatge d’èxit, ja que la curació és probable en casos d’incontinènciaurinària lleu i en la majoria de les usuàries s’observa una millora significativa dels seus símptomes i una disminució de l’afectació de la incontinència a la seva qualitat de vida. Aquests exercicis també estan indicats amb una finalitat preventiva durant l’embaràs i després d’un part.