Estudis anteriors del grup havien demostrat que aquestes cèl·lules també podrien tenir efectes no desitjats en promoure el desenvolupament de lesions en els vasos pulmonars ja existents, com ara els que s'observen en la hipertensió pulmonar associada a la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC). En el present estudi aborden alguna de les vies moleculars per les quals aquestes cèl·lules es diferenciarien a cèl·lules del tipus muscular llisa (mesenquimal) en lloc de fer-ho a cèl·lules endotelials, el que obre les portes per a l'estudi de futurs tractaments de la hipertensió pulmonar.
La presència d'hipertensió pulmonar en la MPOC té un pronòstic greu ja que disminueix les expectatives de vida de les persones que la pateixen. Les causes de la hipertensió pulmonar en aquesta malaltia són poc conegudes encara, però s'han vist canvis importants en l'estructura de la paret dels vasos pulmonars, cosa que condicionaria un augment de la resistència al pas de la sang a través de la circulació pulmonar.
La MPOC està fortament associada al consum de tabac. Una de les conseqüències de l'hàbit tabàquic és també lesionar l'endoteli dels vasos iniciant un conjunt d'esdeveniments que té com a conseqüència la formació de lesions, en forma d’engruiximent, a la paret d'aquests vasos. Aquestes lesions es caracteritzen pel creixement anòmal de cèl·lules d'origen mesenquimal (del tipus muscular llis o miofibroblasts) que acaben per reduir el diàmetre dels vasos i per tant augmentant la resistència al pas de la sang.
"L'úsd'una teràpia cel·lular basada en cèl·lules mare és atractiva ja que obre un camí esperançador en el tractament de la hipertensió pulmonar. Es dirigiria a corregir un dels problemes fonamentals en la circulació pulmonar en la MPOC, la disfunció de l'endoteli vascular", han assenyalat els coordinadors del treball. Els autors adverteixen, però, que queda molt camí per recórrer abans d'aplicar amb seguretat una teràpia amb cèl·lules mare, ja que es coneixen poc els efectes "no desitjats" a llarg termini i cal aprofundir en els mecanismes moleculars que dirigeixen el comportament d'aquestes cèl·lules.
En aquesta investigació s’esbossa una de les possibles vies moleculars per la qual les cèl·lules progenitores endotelials es diferencien a cèl·lules mesenquimals. Proposa també teràpies combinades amb fàrmacs, com els bloquejants de la via del factor de creixement transformant Β (TGF Β), que inhibirien en part aquest comportament no desitjat, afavorint així la diferenciació cap a cèl·lules endotelials. El següent pas en aquesta investigació és demostrar que teràpies com la proposada tenen efectivitat en un model animal de MPOC abans d'aplicar-la en un futur estudi clínic.