Davant la situació d’emergència social i sanitària de la població refugiada en aquests camps, tots dos hospitals es van plantejar la necessitat urgent d’establir un programa de cooperació internacional sobre el terreny. L’actuació d’aquests professionals estarà acreditada pel consolat de Grècia i coberta per un conveni de col·laboració desenvolupat per ambdós centres amb la ONG Woman and Health Alliance (WAHA), que actualment treballa en camps de refugiats a Grècia i que té seu a París.
En la presentació del projecte, el conseller de Salut, Antoni Comín, ha destacat que aquest s’explica per la “vocació” dels professionals de la salut de Catalunya, que “cuiden i curen al marge de la recompensa”. El titular de Salut ha expressat el seu desig que aquesta assistència serveixi especialment perquè l’impacte emocional que estan vivint els infants refugiats no els bloquegi per la resta de la vida. Comín també ha subratllat “l’admiració que la societat europea li deu al poble grec” per bolcar-se en l’acollida de refugiats, i ha posat en valor l’acció de Govern d’ambdós departaments de la Generalitat per vehicular el projecte. En aquest sentit, el Director General de Cooperació al Desenvolupament, Manel Vila, n’ha emfatitzat la coordinació conjunta entre ambdues institucions per actuar amb eficiència i consonància amb les autoritats gregues, així com ha lloat la “importància cabdal de la cooperació de la societat catalana”, a través del crowdfunding, del suport a ONG’s o per altres vies. Per la seva banda, el cònsol de Grècia a Barcelona, Fernando Turró, ha destacat l’ajut que la societat grega està prestant en acollir milers de refugiats i ha instat a passar “de la indiferència a la solidaritat per no condemnar a mort a moltes persones innocents”.
El director de l’Hospital Clínic, Josep. M. Campistol, s’ha mostrat orgullós del “compromís” dels professionals d’un centre que “sempre està disposat a ajudar en projectes solidaris i humanitaris com aquest, perquè és la nostra essència”. Per la seva banda, el director gerent de l’Hospital Sant Joan de Déu, Manel del Castillo, ha afegit que “no ens podem quedar al marge d’una situació excepcional com aquesta”, que respon a la implicació dels seus professionals i que és necessària per la manca d’especialistes sobre el terreny en l’àmbit materno-infantil. Per la seva banda, Vicky Fumadó, metge cooperant de Sant Joan de Déu, ha alertat sobre la situació de vulnerabilitat de molts infants i dones refugiades i ha incidit en la necessitat de “fer actuacions preventives d’higiene, un bon registre sanitari, un pla de vacunes i vetllar pel desenvolupament psico-emocional, cognitiu i nutricional” dels més petits. Per últim, Meritxell Cascan, infermera cooperant del Clínic, ha expressat la voluntat dels refugiats de “tenir una vida digna després de fugir d’una guerra per no morir”.
Cobrir necessitats sanitàries bàsiques
L’actuació directa als camps per part dels professionals es mantindrà durant sis mesos amb torns consecutius d’unes 4 setmanes, de manera que finalment hi participaran 44 cooperants: 32 del Clínic i 12 de Sant Joan de Déu. Tot plegat, per donar assistència sanitària a més de 12.000 persones, el 40% dels quals són nens i nenes (en alguns camps representen el 50%); pel que fa als adults, la majoria són joves o de mitjana edat. Als hospitals barcelonins hi haurà un equip de suport per fer seguiment i mantenir el contacte amb la seu de WAHA a París, mentre que la Direcció general de Cooperació realitza el seguiment i dóna suport al conjunt de cooperants que es troben als camps de refugiats de Grècia.
La primera expedició de cooperants marxarà el primer d’agost cap a alguns dels cinc camps on WAHA té una gran implantació: els del Port de Thessaloniki, Giannitsa, Derveni, Diavata i Vassilika. També està previst actuar en d’altres camps de les illes de Lesbos i de Khios. Els professionals s’integraran en els equips de treball de WAHA, que treballa amb unitats mòbils i amb punts fixes, oferint bàsicament assistència primària i subministrant materials sanitaris.
Els professionals cooperants internacionals –entre metges i infermers d’urgència, d’UCI’s, de quiròfans i de sales d’hospitalització, psiquiatres, cardiòlegs, anestesistes, llevadores, pediatres i ginecòlegs- atendran les necessitats sanitàries bàsiques d’infants i adults.
En cas dels més petits, entre d’altres, es faran accions preventives higienico-sanitàries per evitar infeccions i epidèmies, s’atendrà nens de risc –amb patologies cròniques com diabetis, asma o cardiopaties-, que tinguin malalties pròpies de la infància –varicel·la o xarampió-, i també en l’àmbit vacunal i de salut buco-dental. Pel que fa a les dones, es farà atenció durant l’embaràs i també en d’altres àmbits, com ara mesures anticonceptives, infeccions gènito-urinàries i infeccions de transmissió sexual.
També s’atendran persones amb malalties cròniques –diabetis, cardiopaties, etc.- bàsicament amb medicació, infeccions gastrointestinals, asma, deshidratació o població encara amb seqüeles de ferides de guerra. De fet, per a tota la població hi haurà atenció psicològica davant l’experiència traumàtica que estan vivint.
Més de 20.000 infants refugiats a camps grecs
Per evitar duplicitats, l’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) coordina i distribueix els serveis de les diferents organitzacions a cada camp. Segons informa, actualment hi ha 44 camps de refugiats a Grècia, distribuïts en tres zones geogràfiques: Atenes, Nord de Tessalònica i illes. Entre tots acullen més de 57.000 persones, el 38% dels quals són nens i nenes. La meitat són procedents de Síria, una quarta part ho són d’Afganistan, i també hi ha d’altres països, com Iraq.
Per col·laborar amb S.O.S. Refugiats:
