El carcinoma hepatocel·lular (HCC) representa el 90% dels tumors primaris de fetge, és la tercera causa de mort per càncer al món i té una incidència de 800.000 nous casos l’any. En els darrers anys, el tractament de la malaltia ha evolucionat de forma considerable. L’únic tractament disponible fins fa dos anys per l’HCC era l’inhibidor multiquinassa sorafenib. Des de la seva aprovació, només tres fàrmacs, han demostrat beneficis clínics en el maneig d’aquest tumor: lenvatinib com a tractament de primera línea, i regorafenib i cabozantinib, en la segona línia, tots ells inhibidors de multiquinassa associats a una toxicitat elevada.
En el pronòstic de l’HCC influeixen diversos factors, l’estadi en el que es diagnostica, la severitat de la malaltia al fetge, la histopatologia o els nivells d’alfafetoproteïna (AFP). “Precisament, nivells alts d’aquesta proteïna estan associats a un mal pronòstic, ja que està implicada en la major capacitat de vascularització del tumor”, explica Josep M. Llovet. Ramucirumab és un anticòs monoclonal que inhibeix de forma específica el receptor VEGFR2, implicat en el procés d’angiogènesi – creació de nous vasos sanguinis- del tumor, el que promou el seu creixement.
L’objectiu de l’estudi publicat a The Lancet Oncology era el de demostrar l’eficàcia i la seguretat del tractament amb ramucirumab en pacients amb nivells elevat d’alfaferroproteïna en els que el tractament amb sorafenib havia fallat. En l’estudi hi van participar 292 pacients de 92 hospitals en 20 països diferents i els resultats demostren que el tractament millora la supervivència amb un bon perfil de seguretat. Es el primer estudi que selecciona pacients amb tumors avançats molt agressius (AFP> 400 ng/ml) , on la historia natural és de 5 mesos i s’aconsegueix una augment de supervivència de fins a 8 mesos.
“Aquest és el cinquè fàrmac efectiu en el tractament del carcinoma hepatocel·lular, el tercer en segona línia i el primer que s’administra en base a la presència d’un biomarcador concret (AFP)”, assenyala el Dr. Llovet. “L’ús de biomarcadors per a la selecció de pacients permet avançar cap a tractaments de medicina personalitzada, millorant el benefici clínic i limitant l’exposició a la toxicitat d’altres agents que poden no ser tan efectius”, conclou.
Referència de l’estudi:
Andrew X Zhu, Yoon-Koo Kang, Chia-Jui Yen, Richard S Finn, Peter R Galle, Josep M Llovet, Eric Assenat, Giovanni Brandi, Marc Pracht, Ho Yeong Lim, Kun-Ming Rau, Kenta Motomura, Izumi Ohno, Philippe Merle, Bruno Daniele, Dong Bok Shin, Guido Gerkin, Christophe Borg, Jean-Baptiste Hiriart, Takuji Okusaka, Manabu Morimoto, Yanzhi Hsu, Paolo B Abada, Masatoshi Kudo, for the REACH-2 study investigators
Published:January 18, 2019 DOI:https://doi.org/10.1016/S1470-2045(18)30937-9
