És molt comú que, amb insuficiència renal, al pacient li piqui tot el cos “això és perquè, la insuficiència renal com a tal, fa que la pell estigui més seca. Això fa que un tingui sensació de picor”, comenta el Dr. Manel Vera, nefròleg de l'hospital Clínic Barcelona. Encara que el procés exacte pel qual es produeix aquesta picor no és del tot conegut, també es considera que un desequilibri dels electròlits de l'organisme pot ser una altra possible causa, concretament el fòsfor. “Hi ha un element que és el fòsfor que quan s'acumula en excés típicament provoca picor en la pell”, explica el Dr. Vera.
Per a tractar la picor es recomana tenir bons hàbits d'hidratació corporal, principalment a través de l'ús diari de cremes hidratants. També pot ajudar regular la quantitat de fòsfor ingerit a través de la dieta. Segons l'origen del fòsfor consumit, la seva absorció en l'organisme es duu a terme en major o menor mesura. Per exemple, en el cas del fòsfor d'origen vegetal —de llegums i fruits secs— només s'absorbeix una petita part, per la qual cosa no es considera perillós consumir aquests aliments un parell de vegades per setmana. Per altra banda, el fòsfor d'origen animal —de carns, peixos i lactis— s'absorbeix en un major percentatge, per la qual cosa s'aconsella moderar la seva ingesta diària. Finalment, el fòsfor d'origen sintètic —suplements, aliments industrials— s'absorbeix gairebé per complet, per la qual cosa s'ha de limitar molt la seva ingesta i revisar les etiquetes alimentàries dels productes que es comprin. Una forma habitual de trobar aquest tipus de fòsfor és en forma d'àcid fosfòric, present en embotits, refrescos, etc.
Més sobre la insuficiència renal
La insuficiència renal pot derivar en una insuficiència renal crònica. Es calcula que, a Espanya, unes 50.000 persones tenen insuficiència renal crònica.
Altres símptomes d'una funció renal afectada són: la disminució de la quantitat d'orina, la retenció de líquids, el cansament, l'anèmia, el mal sabor de boca, la pèrdua de la gana, les nàusees i vòmits, la hipertensió arterial, una major sensibilitat al fred i/o la dificultat per a respirar.
El diagnòstic de la insuficiència renal es fa a través de la taxa de filtrat glomerular (FG). Es considera un filtrat glomerular normal les taxes per sobre dels 90 ml/min.
La funció dels ronyons
Els ronyons són dos òrgans bessons encarregats de filtrar les toxines i els productes de deixalla de la sang i mantenir l'equilibri entre els nivells d'electròlits (sals del cos) i la quantitat d'aigua de l'organisme. Les substàncies que filtren els ronyons juntament amb l'aigua formen l'orina.
Quan els ronyons no aconsegueixen filtrar correctament, es produeix una acumulació d'aquests productes de deixalla en la sang que afecta de manera negativa a tot l'organisme. Els ronyons també són productors d'unes certes hormones. Una d'elles és l'eritropoetina, que està implicada en la tensió arterial i la producció de glòbuls vermells, i la vitamina D activa, necessària per a absorbir el calci dels aliments.