En els últims anys s'ha avançat considerablement en el coneixement d'aspectes fisiopatològics de la síndrome hepatorrenal i la seva reversió amb tractaments com els medicaments vasoconstrictors. L’lDIBAPS i l'Hospital Clínic de Barcelona han estat entitats pioneres en la investigació sobre aquesta patologia i bona part dels estudis revisats en aquest article han estat impulsats pels seus investigadors.
La síndrome hepatorrenal és una greu complicació que es caracteritza per un deteriorament de les funcions hepàtica, renal i circulatòria. Té lloc en un percentatge important de pacients amb cirrosi avançada, encara que es pot observar també en altres malalties hepàtiques, com l'hepatitis alcohòlica o la insuficiència hepàtica aguda. La seva aparició comporta un factor de risc afegit que pot determinar un pitjor resultat en un trasplantament de fetge. El tractament amb vasoconstrictors pot ajudar en el seu maneig, ja que aquests agents corregeixen la disfunció circulatòria i milloren la funció renal. A més, el seu ús en pacients que esperen un trasplantament de fetge podria servir per a optimitzar els resultats després del trasplantament.
Per altra banda, dades recents mostren que l'aparició de la síndrome hepatorrenal després d'infeccions bacterianes greus es pot prevenir eficaçment administrant al pacient albúmina juntament amb la teràpia antibiótica. La incidència d'aquesta patologia és notablement menor en pacients que reben albúmina en comparació als malalts que no la reben.